François Ozon: "Sense la ficció no som res, estem perduts"
Lúdic No hi ha autor francès més versàtil i prolífic que François Ozon (París, 1967). A 'En la casa' -Concha d'Or a Sant Sebastià- firma un elogi pervers de la ficció a partir de la relació creativa que s'estableix entre un professor i un dels seus alumnes
En la casa proposa un joc de creació entre professor i alumne, però alhora entre director i públic.
D'alguna manera, la pel·lícula parla del meu treball i de la relació que s'estableix entre director i espectador. Fins i tot diria que tinc alguna cosa del Claude, l'alumne-escriptor.
¿Hi ha cap guanyador en aquest joc entre ficció i realitat?
La ficció. De fet, amb aquesta història volia explicar que tots necessitem la ficció, sense ella no som res, estem perduts. Projectar-nos en personatges de ficció és una de les poques coses que ens ajuden a sortir endavant en els pitjors moments.
Què el va atreure de l'obra teatral de Juan Mayorga?
Que parla de temes complexos com el procés de creació artística, però d'una manera lúdica, fent que el públic s'impliqui. També que no es limiti a un sol gènere: juga amb el suspens, la comèdia i el drama. Això em permet obrir el film cap a solucions insospitades de posada en escena.
El voyeurisme i la manipulació són molt presents al film. ¿Els directors són també una mica manipuladors i voyeurs?
Sí, per descomptat, però no ho entengui d'una manera pejorativa. Tot el contrari: el cinema és una feina col·lectiva en què els actors accepten ser manipulats. La manipulació és, per tant, un dispositiu més del cinema. Però el veritable voyeur és l'espectador, que és el que entra en una sala fosca i mira una pantalla.
En la casa recorda per moments les comèdies de Woody Allen.
Ho admeto, sí, però sobretot pel que fa a la parella que formen Fabrice Luchini i Kristin Scott Thomas. Els vaig dir que prenguessin com a model la típica parella d'intel·lectuals que interpretaven Woody Allen i Diane Keaton, que sempre es fan la guitza i s'analitzen l'un a l'altre, i tot que és evident que alguna cosa no rutlla en la seva relació, quan estan junts són molt divertits.
És un dels cineastes més versàtils d'Europa. Quin és el segell Ozon?
Això ho haurà d'esbrinar vostè. No m'agrada analitzar el meu treball. De fet, ja estic preparant una nova pel·lícula, que tracta d'una jove que descobreix la sexualitat. Serà una mena de Belle du jour modern.
