Franco va vigilar l'activitat de Pau Casals a l'exili
L'historiador Josep Maria Figueres publica 'Pau Casals. Música i compromís'
L'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Maria Figueres posa al descobert a la biografia Pau Casals. Música i compromís (Enciclopèdia Catalana) la vigilància policial a què va ser sotmès el violoncel·lista i compositor pel franquisme a través d'ambaixades i consolats, així com el seu vincle amb Catalunya i els seus símbols, com ara Montserrat, la sardana i els Jocs Florals de l'exili, segons ha explicat l'autor en una entrevista a l'ACN. Després d'una investigació de quinze anys en més de cinquanta arxius de tot el món feta en col·laboració amb la Fundació Pau Casals, i que també ha inclòs més de 8.000 registres i 40.000 unitats documentals, Figueres ha reunit al llibre 500 imatges i documents, molts dels quals inèdits.
El llibre, que es publica coincidint amb els cinquanta anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, inclou aportacions noves sobre la vida i l'obra del mestre, com les relacionades amb la persecució franquista i l'intent frustrat de tocar El pessebre al Vaticà.
Entre els episodis inèdits més destacats de l'obra hi ha el seguiment al músic per la diplomàcia franquista durant l'exili (1939-1973) i els informes policials estatals i internacionals que es van generar al voltant seu. El franquisme va dedicar a Casals centenars d'informes, cartes, notes i memoràndums pel seu predicament mediàtic i la seva significació mundial. "Era vist per les autoritats franquistes amb prevenció", ha remarcat Figueres. Segons les seves investigacions, l'acció de Casals i les seves paraules tenien ressò, i els consolats, ambaixades i delegacions espanyoles de tot el món miraven amb qui parlava i què deia. Figueres ha localitzat informes sobre Casals de gairebé tots els cossos policials, tot i que algun document s'ha destruït.
Figueres ha consultat arxius i testimonis, cosa que li ha permès una mirada "a un dels catalans, si no el català, més conegut internacionalment i més important del segle XX". A més va residir a Nova York, París i Puerto Rico amb una "extraordinària capacitat de mobilitat". Allà on va anar va generar documentació important per a la història de Catalunya i que ara es reuneix en aquest volum. "Ell manté tota la vida una alta estima per la seva pàtria i l'exterioritza amb les seves realitzacions i els seus comportaments", explica l'historiador. Tant era així que els refugiats a l'exili sabien que hi podien comptar per a qualsevol esdeveniment relacionat amb Catalunya.