Franco Fagioli, una petita gran veu al Palau de la Música
El contratenor argentí desperta emocions, ovacions i manifestacions entusiastes
Franco Fagioli
Palau de la Música. 20 de gener del 2022
Qui signa aquestes ratlles sempre ha estat un home de poca fe. I confessa que se li feia costerut el concert de dijous, per qüestions de fatiga que ara no venen al cas. A més, havent sentit tan sols en disc Franco Fagioli, no semblava que la veu del contratenor argentí fos realment interessant en un panorama de contratenors amb noms de gran relleu. Les coses, però, van canviar des de la primera nota emesa pel cantant sud-americà. I la seducció va seguir al llarg de tot un concert de dues hores i mitja –incloent dos bisos– en què vuit àries de Vinci, Porpora i Händel van demostrar que interpretades per Franco Fagioli no fan oblidar les versions dels seus il·lustres col·legues, però sí que poden figurar amb ple dret al seu costat.
La de Fagioli no és una veu gran, però això no té importància. Amb una tècnica que recorda la de Cecilia Bartoli (especialment en les notes picades o en el martellato), el contratenor exhibeix sense embuts coloratura explosiva, calidesa en les veus mitjanes, agosarats i vertiginosos salts intervàlics i exploracions gens forçades als registres extrems (greus i aguts), sense mostrar les costures d’un cant tan artificiós com fascinant. I sense histrionismes ni concessions a la galeria.
La poca fe d’aquest modest crític va metamorfosejar-se en emoció viva davant d’unes interpretacions que demostren que moltes vegades els enregistraments empal·lideixen davant de gravacions que no sempre recullen els harmònics o la calidesa d’una veu, tot i que de vegades passa a l’inrevés.
Fagioli va despertar emocions, ovacions i manifestacions entusiastes, amb públic dempeus molt abans que s’acabés el concert. Pàgines de contenció emocional com Gelido in ogni vena de Siroe, re di Persia (Vinci), Alto Giove de Polifemo (Porpora) o la llarga cadència conclusiva de Sento brillar nel sen d’Il pastor Fido (Händel) van esdevenir moments que el Palau de la Música recordarà durant dècades.
Fagioli va actuar al costat d’una formació instrumental dirigida per Andrés Gabetta al primer violí, i que va demostrar ser un veritable dimoni al servei de concerts com els RV 208 i 387 de Vivaldi. Una vetllada senzillament única.