Els Franco entreguen la clau i el Pazo de Meirás ja és públic

BarcelonaLa Torre de la Quimera, la més alta del Pazo de Meirás i on l'escriptora Emilia Pardo Bazán tenia la seva biblioteca, ha sigut el lloc escollit, no per casualitat, per fer-hi l'acte formal d'entrega de la casa pairal a l'Estat. No hi havia cap membre de la família Franco. "N'hi havia prou amb l'entrega de les claus", ha dit l'advocada de l'Estat, Consuelo Castro Rey. Van fer-ho dimecres, el dia abans que la magistrada del jutjat de primera instància número 1 de la Corunya, Marta Canales, fes complir provisionalment la sentència del 2 de setembre, en la qual es va sentenciar que la casa pairal i els béns de l'interior eren un bé públic perquè la compravenda que se'n va fer a Franco era fictícia.

L'alcalde de Sada, Benito Portela, ha dit que era "un dia històric després de 82 anys", temps en què el Pazo ha estat a mans dels Franco, i ha recordat que l'edifici i el terreny que l'envolta eren fruit d'una "donació posterior a un espoli" i que els veïns de la localitat fins i tot van haver de donar el seu sou i terres per ampliar la propietat, com ha quedat provat. No hi ha assistit cap altre polític. La fortuna ha volgut que la diada en qüestió fos el Dia Internacional dels Drets Humans. Hi ha hagut cotxes amb banderes espanyoles passant per la vora del recinte, però també hi ha hagut lemes antifranquistes entre els testimonis que s'han acostat a viure aquest moment simbòlic, el més recordat des que el 24 d'octubre de l'any passat Franco va sortir del Valle de los Caídos. Entre el públic hi havia alguns dels 19 de Meirás, ciutadans denunciats pels Franco per ocupar simbòlicament la finca el 2017 i que demanen que s'arxivi el cas. Una demostració que ha sigut la força popular la que ha empès aquesta devolució llargament esperada.

Tècnics de la Xunta avui han comprovat visualment l'estat dels béns (un total de 697 peces) respecte a l'inventari que n'havien fet l'11 de novembre. Ara s'obre un procés de vint dies hàbils perquè l'administració general de l'Estat determini quins béns s'han d'entregar als demandats. Els Franco només podran retirar els objectes estrictament personals i els que no comprometin els futurs usos de la casa pairal, que estaran vinculats, segons la vicepresidenta primera de govern, Carmen Calvo, a explicar "la veritat del pas de Franco amb perspectiva democràtica" i a reivindicar la figura de l'escriptora Emilia Pardo Bazán.

En realitat, encara no se sap com es gestionarà aquest patrimoni ni qui ho farà, si l'Estat o Galícia. El PP gallec vol que el lloc recordi i homenatgi sobretot la figura d’Emilia Pardo Bazán (1851-1921), poeta i assagista gallega que va ser l'anterior propietària del Pazo i va idear-lo, construir-lo i convertir-lo en un centre de la vida cultural espanyola al segle XIX. En canvi, el govern espanyol insisteix que no vol que s’oblidi que hi va viure el dictador i què va significar la dictadura. Les visites es reprendran d'aquí cinc o sis setmanes, però ja no estaran gestionades per la Fundación Francisco Franco.

De moment, però, cal recordar que es tracta d'una sentència provisional. Els hereus segueixen en litigi amb l'Estat, pel Pazo i per tots els béns que conté. Els Franco consideren que el Pazo és seu perquè va ser una donació a Franco, llavors cap de l'Estat, i els jutges han sentenciat el contrari: que va ser donat al cap de l'Estat, que aleshores era el dictador. En va prendre possessió el 5 de desembre del 1938 i la justícia ha declarat nuls els intents posteriors de legalitzar-ho com a compravenda. El que no passa a l'Estat és la Casa de las Conchas i un graner, que queden fora del recinte emmurallat.

Francis Franco, el net del militar, ha demostrat que no donaran el braç a tòrcer. En una entrevista a Antena 3 ha dit que la biblioteca del Pazo de Meirás va ser donada al seu avi per la viuda de Jaime Quiroga, fill d'Emilia Pardo Bazán, després que fos assassinat juntament amb el net de l'escriptora en una txeca a Madrid. La biblioteca té 10.855 volums que pertanyen a la col·lecció de l'escriptora. Franco ha reconegut la "importantíssima significació cultural" de Pardo Bazán, però ha dit que va morir a Madrid perquè no volia tornar a Galícia. I ha afegit que la biblioteca la donaran "a qui guardi l'esperit de la donació" a Franco i no al govern espanyol, perquè seria com donar-ho "al mateix govern del Front Popular, que va ser el que va assassinar aquestes persones". "Ens crearia un dilema moral", ha afegit.