Franco cavalca amb una nina inflable

Indignació i molt de debat el primer dia que obre al públic la polèmica exposició del Born

La nina inflable dalt del cavall
Sílvia Marimon
18/10/2016
3 min

BarcelonaNo hi havia micròfons a prop ni cap dels tertulians era famós però les dissertacions, els debats, les converses i els records que sorgien ahir davant els plafons de l’exposició sobre la impunitat del franquisme al Born Centre de Cultura i Memòria eren molt suggerents. A les portes del recinte, els sentiments estaven més a flor de pell. Tot i que el tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, havia assegurat que les estàtues serien protegides perquè eren patrimoni -amb un vigilant nocturn i la seguretat ordinària del centre-, l’endemà de ser instal·lada, l’escultura eqüestre de Franco es va despertar amb tot de grafitis a les anques i va tenir un altre matí mogut: un home s’hi va apropar en silenci i, sense dir res, li va llançar sis ous. Durant la primera nit ningú havia netejat res: l’estàtua encara estava empastifada de les restes de caquis i ous del dia abans, i cap al migdia fins i tot hi van col·locar una nina inflable perquè cavalqués amb Franco. Qui es va enfilar amb la joguina va ser l’artista Toni Molins, que amb aquesta acció volia expressar no pas el seu rebuig a l’exposició sinó als símbols franquistes: “És gratuït i pornogràfic que moltes ciutats espanyoles encara permetin l’exhibició als seus carrers d’estàtues que recorden el franquisme”, va dir.

A poc a poc, els visitants entraven a l’exposició, que és gratuïta. Anaven formant rotllanes i parlaven amb força passió sobre el passat franquista de Barcelona. La Montserrat té 92 anys i viu a pocs metres del Born. Recorda amb nostàlgia quan era petita i anava a l’Institut-Escola de la Generalitat Republicana, on va aprendre tantes coses i “on els professors no feien faltes”, diu. No li ha agradat veure les dues estàtues franquistes a fora al carrer. “És un impacte molt desagradable. A la ciutat encara es poden veure les taques dels bombardejos franquistes. Vaig veure coses horribles, com cremaven els llibres”. Al marge del Franco decapitat, la Montserrat està d’acord amb una de les tesis que defensa l’exposició: “S’ha tergiversat molt la història. Franco va ser molt cruel: i tant que n’hi va haver per a tant! En canvi, no s’ha parlat prou de tot allò positiu que va fer la República”, assegura.

El David té 23 anys i és historiador de l’art. “Crec que és necessari que no s’amagui el passat franquista, és important que es plantegin totes aquestes qüestions, se n’ha de parlar, però no estic d’acord amb la manera com es plantegen. Les estàtues de fora estan descontextualitzades i donen peu a moltes malinterpretacions. Com a símbols no em són indiferents, segueixen tenint un valor brutal”. Ell creu que és lògic que les estàtues siguin l’objectiu d’ous i altres deixalles. “Són a l’espai públic i la gent es pot expressar amb llibertat”, defensa.

El Ramon és de les Borges Blanques i va néixer durant la postguerra, el 1946. Està indignat: “L’exposició planteja com és que no ens vam rebel·lar durant la dictadura. A veure si ho haurien fet, ells! Ens ho van fer passar molt malament. Al meu poble la Guàrdia Civil i els sindicats falangistes eren els amos. Jo fondria les estàtues. És un mal record i no en vull, de mals records”. Va anar a veure l’exposició amb un amic seu, l’Eduard, a qui més que les estàtues li preocupava que “el sistema corrupte de Franco encara continuï al carrer”.

El Govern creu que “fereix”

Mentrestant, al Parlament, el Govern s’afegia a les crítiques de partits polítics com CiU, ERC i el PP contra l’exhibició a les portes del Born de l’estàtua La Victòria, de Frederic Marès, i del Franco eqüestre de Josep Viladomat. La portaveu del Govern, Neus Munté, va dir que l’exposició és “un greu error”: “S’aconsegueix que hi hagi divisió allà on hi hauria d’haver unitat”. El Govern creu que la mostra “fereix els sentiments de molta gent” i que és una “mesura estètica” del govern de Barcelona. El regidor del PP Alberto Fernández Díaz va acusar Ada Colau d’encoratjar el “guerracivilisme”. ERC va tornar a reclamar al consistori que “recapaciti” i retiri les estàtues de l’espai públic. Barcelona en Comú va dir en un comunicat que troba “legítim i desitjable” el debat però va condemnar els crits de “feixistes” proferits per alguns manifestants contra membres d’entitats memorialistes durant la inauguració.

stats