Francisco Ibáñez: “Si em jubilo, què coi faria? No em veig jugant a la petanca o al tuti”
BarcelonaAls 78 anys Francisco Ibáñez continua dibuixant pàgines de Mortadel·lo i Filemó a un ritme endimoniat de tres àlbums per any. No ha participat a Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el catxondo, però hi reconeix el seu univers i estil. Per primera vegada la satisfacció amb l’adaptació d’una obra seva és total.
Quina sensació ha tingut en veure els seus dibuixos en 3D?
Molt bona! La pel·lícula és una meravella. Com Las Meninas en la pintura o El Quixot en la literatura, això és un cim dels dibuixos animats. El dinamisme, la conya, l’ambientació... Per la meva manera de dibuixar, sempre en moviment, abans deia que algun dia els personatges s’escaparien del paper. Doncs aquí surten de la pantalla gràcies al 3D!
El Filemó té més protagonisme al film que als còmics. L’ha sorprès?
No, és cosa de Fesser, que té debilitat per ell. Jo vaig crear el Filemó per ser interlocutor del Mortadel·lo, perquè així no parlés sol. Amb el temps va anar agafant personalitat, però Fesser ha vist coses en ell que jo ni tan sols havia imaginat.
Hi ha una aparició estel·lar d’un altre dels seus personatges, Trencasostres. És dels seus favorits, oi?
De sempre, potser perquè tots dos som calbs i curts de vista. Però arran de l’èxit del Mortadel·lo vaig deixar de dibuixar les seves historietes, així que el vaig fer aparèixer a les del Mortadel·lo. I a diferència d’altres personatges meus, que van de dos en dos, ell té l’avantatge de ser un de sol i petitó. M’anava molt bé. I al final era com el Súper o el Bacterio, un personatge més de la sèrie.
¿Li agrada que la pel·lícula s’estreni també en català?
Ja ho crec que sí! Els còmics fa dos anys que es publiquen en català i la traducció de la Tina Vallès és molt bona. Per mi és important que no sigui una traducció com de Pompeu Fabra, sinó més popular. I que si cal dir una paraulota, es digui.
A Mortadel·lo acostuma a seguir l’actualitat de prop. ¿Li interessa el procés sobiranista? Com el viu?
Doncs mira, treballo tant que no he tingut temps de viure’l. Jo estic una mica al marge de la política. Però no estic en contra de ningú. I el que vulgui la majoria, a mi ja m’està bé.
I la jubilació, no se la planteja?
De vegades deixo caure a l’editorial que estic a punt de fer els 80 i no em deixen ni acabar la frase. A més, si em jubilo, què coi faria? Si no sé fer res més! I jo no em veig jugant a la petanca o el tuti. Això és la meva vida. Només ho deixaré de fer el dia que no se m’acudeixi cap idea.