Francesc Casadesús: “No vull fer contents els mateixos sinó que els teatres estiguin plens de gent diferent”
Entrevista director del Festival Grec
BarcelonaQuatre mesos després de ser nomenat per concurs i només quatre mesos abans que comenci l’espectacle, el nou director del festival Grec, Francesc Casadesús (l’Esquirol, 1964), ha fet públic el seu projecte artístic. Hi imprimirà la mateixa filosofia que fins ara buscava al Mercat de les Flors: lluny dels eslògans i dels titulars, fa una feina de formiga per atreure un públic més nombrós i divers a les arts escèniques.
Per què es presenta per al Grec?
Tenia la sensació que el meu cicle al Mercat s’havia acabat i va coincidir que va aparèixer una possibilitat temptadora. Alliberar-me de la gerència d’un espai i poder dedicar-me a la direcció artística és molt seductor. A més no he marxar de casa i m’obro a àrees on puc aprendre.
El Grec sempre ha tingut problemes d’identitat: ha de ser un festival internacional com Avinyó o un festival d’estiu per als barcelonins? Per a vostè què ha de ser?
Ha de ser un festival que escaigui a Barcelona. És un festival que el sector professional veu com una possibilitat de fer projectes i donar relleu a la feina que fan. No m’imagino un Avinyó, que respon al potent teixit teatral francès. No podem fer un festival internacional per a quatre. Cal veure què necessita la ciutat. Jo vull fer un festival popular, en el sentit d’estimat, no en el d’acontentar el públic. I ha de ser un festival d’estiu, no de tardor: la nit d’estiu es presta a divertir-se i a enamorar-se.
El Grec té poc públic? És elitista?
La meva ambició és aconseguir un percentatge més alt d’ocupació i un públic més ampli. No vull fer contents els mateixos sinó que els teatres estiguin plens de gent diferent. Avinyó és per a teatrers; jo vull seduir gent nova per ampliar la base social de públic que després vagi al teatre a l’hivern. Vull portar obres exigents i també que la senyora Maria vagi a veure una obra on surt l’actor de la televisió. Un festival ha de tenir moltes capes.
En què creu que es notarà més el canvi de direcció?
El Grec serà un festival contemporani però en la seva accepció popular, no radical. Per les circumstàncies, els últims anys s’ha fet un festival per a temps de crisi, en què s’ha donat joc a molts creadors, i jo seré més selectiu: m’agradaria més triar i acompanyar que no pas repartir. Vull cuidar els projectes i la seva projecció internacional. També hi ha la idea que cada Grec serà un viatge, cosa que li dona un relat.
En quins festivals internacionals s’emmiralla, el Grec? ¿Pot destacar en l’escenari internacional?
Ho hem de fer? Jo crec que no. Som l’Ajuntament de Barcelona, ¿hem de fer un festival per als francesos? De turisme aquí ja anem bé. A mi em fa content que la majoria del públic del Grec sigui de Barcelona, cosa que no pot dir el Sónar o el Primavera Sound. ¿Hem de fer del Grec un festival per als de fora? No. Hem de fer un festival per al públic d’aquí portant coses de fora i que permeti que el talent d’aquí s’enlairi. No vull renunciat a grans figures internacionals ni a portar el públic a nous creadors i noves estètiques. Tampoc vull competir amb Temporada Alta, hi vull col·laborar.
En certa manera, vol aplicar la filosofia del Mercat al Grec.
La gent no es reinventa d’un dia per l’altre. Crec en el que crec. Però és que crec que les idees d’acompanyar els artistes, de treballar amb els públics, de portar espectacles referents i de buscar complicitats són oportunes. A més, a diferència de la dansa, aquí tinc una empresa privada més forta en la música i el teatre per col·laborar-hi. El pressupost del festival també hi ajuda. Potser amb Avinyó no puc parlar de tu a tu, però sí que hi puc trobar complicitats a partir d’artistes.
Ha passat del Mercat, on tenia un pressupost de 900.000 euros per a programació per a tot l’any, a 2 milions per programar un mes.
Diuen que és poc però per a mi és festa major, és un luxe. Jo sé treure suc de les pedres. Si és poc, que el públic ho demostri. No vull començar queixant-me pels diners.
Un festival també es defineix pels artistes que té al cartell...
Ja sé els noms que vull portar els pròxims tres anys, que jo he vist i a Barcelona no es coneixen. Cada any m’agradaria portar un nom nou i inesperat, com Dimitris Papaioannou, que espero que causi impacte. La idea de viatge em permet jugar amb avantatge perquè és més fàcil descobrir si miro a l’Àsia o Austràlia que a Europa. La feina d’un director és buscar incansablement.
Com jugarà la pota del Grec que s’estén per les sales de la ciutat?
El Grec no pot ser un paraigua on tot s’hi val. Les sales han de servir per a tres coses: són un agent que està a prop de la creació i per tant em serveixen d’antena; m’agradaria que donessin suport més a projectes de companyia i autoria que no pas produccions que es fan i es desfan, i en aquests espais espero trobar un públic nou per seduir-lo cap a altres universos. També m’imagino una secció del Grec que reprogrami coses que s’han de visibilitzar.
¿S’ha plantejat en algun moment fer un canvi de model radical?
Sí, però per fer això havia de deixar de programar al teatre Grec, i em van dir que no el podia tancar. Si tens un teatre de 2.000 de localitats, no pots fer una programació estrictament contemporània perquè les xifres demostren que la ciutat no ho demana. Avui demana un festival d’estiu que treballi amb els sectors de la ciutat. Jo no vinc a fer la meva idea de festival.