Frances McDormand i la rebel·lia que no decau

BarcelonaEls vells rockers no moren mai, les actrius rebels de Hollywood sembla que tampoc. Només cal fer una ullada a la cerimònia d’entrega dels Oscar de 1997, en la qual Frances McDormand, guanyadora del premi de l’Academia per 'Fargo', als 39 anys, ja va posar dempeus el públic del Shrine Auditorium de Los Angeles amb la seva actitud irònica, fatxenda i pallassa. La llarga cua al cabell de Joel Coen, marit de McDormand, i la presència de Kevin Spacey posen en context (històric) les imatges, però les paraules de l’actriu provocaran un 'déjà vu' entre els que ahir van veure el discurs de Frances McDormand al recollir el seu segon Oscar, 21 anys després, pel seu paper a 'Tres anuncios en las afueras'. “Aquest grup de cinc nominades hem tingut la sort de poder escollir uns personatges femenins rics i complexos –va celebrar l’actriu de Chicago l’any 1997–. Felicito els productors que donen als directors la llibertat d’escollir als intèrprets d'acord amb la la qualitat interpretativa i no al valor de mercat”.

La celebració del talent femení i la interpel·lació als productors van tornar a centrar les proclames de diumenge de McDormand, que en el gran moment de la gala va aixecar de les butaques totes les dones nominades: “Cineastes, productores, guionistes, directores de fotografia, compositores, dissenyadores! Mireu-nos, totes tenim històries per explicar i projectes que necessiten finançament. Però no parlem d’això a les festes d’aquesta nit, convideu-nos a les vostres oficines o veniu a les nostres, el que us vagi millor, i us explicarem tot el que heu de saber”.

Guanyadora del premi Tony l’any 2011 per l’obra teatral 'Good people' i de l’Emmy el 2014 per la minisèrie 'Olive Kitteridge', McDormand deu, en part, a Joel Coen la seva participació a 'Tres anuncios en las afueras', on dona vida a una mare posseïda pel desig de venjança després de l’assassinat de la seva filla. Com va explicar el director i guionista Martin McDonagh en una roda de premsa al Festival de Toronto, va escriure “els diàlegs imaginant com sonarien amb la veu dels personatges que ha interpretat la Frances en el passat”, un clar homenatge a una actriu nominada a l’Oscar en tres ocasions més, per 'Crema Mississippí' (1988), 'Gairebé famosos' (2000) i 'En terra d’homes' (2005). Per la seva banda, McDormand tenia dubtes sobre el paper. “Vinc d’una família humil i no em resultava creïble que la Mildred hagués tingut la seva primera filla als 38 anys”, deia tot i que McDormand va adoptar el seu fill, Pedro, justament amb 38 anys. “No ho tenia clar, però aleshores el meu marit en va dir: «Deixa’t de bestieses i fes la pel·lícula»”.

El talent natural de McDormand per encarnar temperaments forts, continguts en la seva mirada inquisitiva i en un caminar a mig camí entre el d’un 'cowboy' i el d’un dibuix animat poc articulat, brilla amb contundència a 'Tres anuncios en las afueras'. La referència al món dels vaquers resulta especialment pertinent donada la singular inspiració que va admetre McDormand, davant la premsa, en el passat Festival de Venècia. “Buscava personatges icònics en els quals inspirar-me, però només trobava models masculins. Vaig pensar en la Pam Grier, però la Mildred no és un personatge sensual –explicava McDormand–. Al final, em vaig decantar per l’Ethan Edwards, el personatge de John Wayne a 'Centaures del desert', que se’ns presenta com un home racista, però que al final es guanya la nostra simpatia”.

La dimensió moral de la tasca de McDormand és una de les claus de la seva obra, igual de rellevant que el seu esperit rebel. Com va afirmar ahir a l’escenari dels Oscars, en el seu agraïment a McDonagh i en referència al repartiment de la pel·lícula: “Som una colla de 'hooligans' i anarquistes, però ho deixem tot ben net”.