Cultura

França i Espanya reten homenatge a Semprún

Felipe González va destacar que Semprún, l'home més perseguit pel franquisme, acabés essent "saludat oficialment per la Guàrdia Civil"

Felipe González
Redacció
12/06/2011
2 min

BarcelonaEl món de la política i la cultura franceses i espanyoles van retre homenatge ahir a París a l'escriptor i exministre espanyol Jorge Semprún, que va morir el passat dimarts a París, als 87 anys.

L'acte, que va comptar amb la presència de més de 200 persones, es va celebrar al liceu Henri IV, al costat de la plaça del Panteó, on l'homenatjat havia estat estudiant entre 1938 i 1941.

La intervenció més aplaudida va ser la de Felipe González. L'expresident del govern espanyol va revelar que va triar Semprún com a ministre de Cultura l'any 1988, entre altres aspectes, pel seu caràcter simbòlic. Però també per egoisme: “Volia gaudir d'ell”, va dir González. Que també va lamentar que Semprún hagi sigut “injustament tractat”, un fet que va considerar “molt típic” del caràcter nacional.

Després de repassar la biografia de l'escriptor, i en particular el seu treball en la clandestinitat a Espanya durant el franquisme amb el nom fals de Federico Sánchez, González, es va congratular que “l'home més perseguit per la dictadura fos saludat oficialment per la Guàrdia Civil”.

La ministra de Cultura, Àngels González Sinde, va lliurar a la filla de l'escriptor l'Ordre de les Arts i les Lletres que el divendres li va concedir el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i va recordar la rellevància “fonamental” que ha tingut la figura del seu predecessor per a la memòria històrica.

Sobre la seva dimensió literària, Sinde va comentar que es tracta d '“un escriptor que ara té ple sentit i a més la seva escriptura és molt moderna”. Sinde va posar l'exemple d'un llibre de relats a mig camí entre les memòries i la ficció, un gènere més ben acceptat ara que quan es va publicar el llibre.

L'homòleg francès de González-Sinde, Frédéric Mitterrand, també va posar l'accent en la contribució de Semprún per “prevenir l'hemiplegia de les nostres memòries" sobre la història europea, després d'haver après “als 20 anys simultàniament la solidaritat i el mal absolut". Aquesta és una referència al fet que Semprún, després d'exiliar-se amb la seva família a París al final de la Guerra Civil, es va enrolar a la resistència francesa contra l'ocupació nazi i va ser i internat al camp de concentració de Buchenwald.

Altres figures polítiques que van estar al liceu Henri IV durant l'hora i mitja que va durar l'homenatge van ser l'ex-primer ministre francès Dominique de Villepin, l'exministre espanyol d'Economia, Carlos Solchaga i l'exministre francès d'Exteriors, Bernard Kouchnner.

Alguns representants del món de la cultura francesa que van assistir a la cerimònia van ser el director de cinema Costa Gavras, per a qui Semprún va escriure diversos guions, la presidenta de l'Acadèmia Goncourt, Edmonde Charle-Roux, l'actor Michel Piccoli, o els filòsofs Régis Debray i Bernard Henri-Lévy. El president francès, Nicolas Sarkozy, va enviar en representació seva la periodista Catherine Pégard.

stats