Cinema
Cultura06/01/2021

'Fragmentos de una mujer', el drama de Netflix que visibilitza el tabú del dol perinatal

Guardonada a Venècia, Vanessa Kirby interpreta de forma punyent una mare que veu morir el seu nadó

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

'Fragmentos de una mujer'

(3,5 estrelles)

Direcció: Kornél Mundruczó. Guió: Kata Wéber a partir de la seva obra. 126 min. Canadà, Hongria i Estats Units (2020). Amb Vanessa Kirby, Shia LaBeouf i Ellen Burstyn. Disponible a Netflix a partir del 7 de gener

Cargando
No hay anuncios

L'arrencada de Fragmentos de una mujer no pot ser més intensa. Al llarg de ben bé vint-i-cinc minuts, el director Kornél Mundruczó segueix gairebé en temps real tot el procés del part a casa de la protagonista, la Martha (Vanessa Kirby), acompanyada de la seva parella Sean (Shia LaBeouf) i la llevadora (Molly Parker). A la manera de certs drames íntims del cinema independent, Mundruczó manté la càmera a tocar dels personatges per submergir-nos en tot allò d'emotiu, de tens, però també d'incòmodament fisiològic que implica aquest esdeveniment únic. Fins que el pitjor que podia passar, passa.

Primera producció nord-americana d'un cineasta hongarès catapultat al panorama internacional pel Festival de Canes, Mundruczó adapta aquí la peça dramàtica homònima de l'escriptora Kata Wéber que ell mateix havia dirigit al teatre. Amb el pes del segment inicial planant sobre la resta, Fragmentos de una mujer desplega la poc visibilitzada experiència del dol perinatal a través del periple íntim, familiar i judicial de la Martha. El film justeja com a drama de parella, per les derives previsibles i per un Shia LaBeouf que reincideix en el seu rol habitual, ja un pèl carregós, de personatge intens i feréstec; mentre que Ellen Burstyn està a punt de quedar-se en l'arquetip de mare dominant fins que li concedeixen un monòleg per introduir un matís prou complex sobre el llegat de l'Holocaust: és una supervivent que sembla no entendre que altres no es puguin aferrar a la vida com ho va fer ella. També s'apunta en la subtrama judicial al debat sobre parir a casa, però el film prefereix no sentenciar sobre la qüestió i centrar-se en el procés de reconciliació de la protagonista amb ella mateixa. I és quan gravita només al voltant de Vanessa Kirby, la princesa Margarida de The Crown, que aquí confirma un talent enlluernador, que la pel·lícula cobra més força.