Les fotos inèdites d’Agustí Centelles

BarcelonaAgustí Centelles (1909-1985) va ser un pioner del fotoperiodisme europeu però sobretot va ser un reporter arriscat. Intuïtiu. Compromès. El seu coratge per anar fins a primera línia de front ha deixat per a la història unes imatges impagables, tant de la República i la Guerra Civil com dels exiliats i deportats als camps francesos on ell mateix va acabar empresonat, als camps d’Argelers i Bram, on va fer 600 fotografies.

És famosa l’anècdota de la seva maleta amb 5.000 negatius que va deixar a cura d’uns amics francesos quan va tornar clandestinament a Barcelona, per evitar que l’enxampés la Gestapo. El 1976, mort Franco, Agustí Centelles recupera aquell arxiu, positiva els negatius i per fi els pot exposar al món. 95 de les còpies que va fer llavors l’autor -amb anotacions manuscrites o mecanoscrrites a la cara o al dors- s’exposen des d’avui i fins al setembre al Castell de Vila-seca. Fins al juny, l’entrada serà gratuïta.

Però la mostra, que porta per títol Testimoni d’una guerra. 1936-1939 i està comissariada pel primer descobridor de l’obra de Centelles, l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, és rellevant per un altre motiu, i és que per primera vegada s’hi exposaran 35 fotografies inèdites que van ser positivades pel fill de Centelles, en Sergi, al mateix estudi del pare. Són còpies modernes a partir de negatius que no havien estat revelats pel fotògraf. Entre les imatges mai vistes hi ha l’enterrament del sindicalista i anarquista Buenaventura Durruti, un consell de ministres republicà a Montserrat o l’actriu Margarida Xirgu representant Bodas de sangre de García Lorca.

Testimoni excepcional

L’exposició s’obre amb imatges de vida quotidiana durant la República. S’hi veuen alguns esdeveniments socials -per exemple, la proclamació de Miss Catalunya el 1935 o l’avituallament de la Volta a Catalunya- i actes populars de la Barcelona de l’època. Però els Fets d’Octubre de 1934 modelaran el fotògraf: Centelles decideix fer-se fotoperiodista avant la lettre i des de llavors es dedicarà a buscar les notícies, fugint de la pura anècdota.

Després vindrà la Guerra Civil, que cobreix des del 19 de juliol i que li permetrà col·laborar amb grans agències com AP, Havas o Fulgur i aparèixer en mitjans internacionals. Algunes de les seves imatges esdevenen tan icòniques -com la dels guàrdies d’assalt al carrer Diputació amb cavalls morts fent de trinxera- que eclipsen l’abast de tota la seva producció. Centelles va marxar al front d’Aragó juntament amb les milícies populars. Alguns dels retrats mostren soldats riallers i mal vestits, potser inconscients del que vindria. També hi ha fotografies amb clarobscurs que recorden del tot una imatge cinematogràfica. S’hi veu el dia a dia de la guerra: dels precaris tancs republicans als grups de milicianes.

També hi ha fotos impactants de la rereguarda. Un dels moments més durs és l’impacte del bombardeig a Lleida, que entre altres llocs va caure sobre una escola. També hi ha la vida a les ciutats, amb nens que jugaven a afusellar-se. O bé personalitats importants en ple míting, com Frederica Montseny o Teresa Pàmies. El 1939 Centelles va prendre el camí de l’exili i va acabar als camps francesos.

Un llegat salvat

Testimoni d’una guerra. 1936-1939 és un recorregut generós, de 130 imatges, que reuneix tres viatges en un: una història vital singular, d’una gran qualitat artística i també un retall de la història recent del país. El comissari destaca que s’hi copsa “la seva intel·ligència, el seu compromís ètic i el seu sentit estètic”.

L’exposició al Castell de Vila-seca respon a l’acord de la Fundació Vila Casas amb el municipi tarragoní, on va desembarcar ara fa un any amb una primera mostra de gravats de Tàpies. El conjunt fotogràfic és propietat de la Fundació Vila Casas, que va comprar els últims revelatges originals fets per Agustí Centelles de la mà de l’Ajuntament de Barcelona el 2010. Va ser la manera d’evitar que aquest patrimoni sortís del país, com havia passat amb l’Arxiu Centelles, que els fills van vendre al ministeri de Cultura el 2009. Les 145 imatges del fons són conservades per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.