Fotògrafs i vampirs de l'art

Barcelona.Si les exposicions encara aixequessin les mateixes passions que l'òpera, la que avui s'obre al CaixaForum de Barcelona seria susceptible de desfermar algun escàndol. De la mateixa manera que els directors d'escena es capbussen en les òperes històriques per portar-les a l'actualitat més viva, els comissaris de Seduïts per l'art. Passat i present de la fotografia exploren com els fotògrafs contemporanis s'han inspirat en la pintura clàssica i en els pioners de la fotografia per construir les seves imatges.

La mostra s'obre amb una peça extraordinària -i tota una declaració d'intencions- del fotògraf canadenc Jeff Wall. L'habitació destrossada dialogaamb l'esbós de La mort de Sardanàpal , de Delacroix, que ja es va poder veure a les sales del CaixaForum dins l'exposició que l'entitat va dedicar al mestre del Romanticisme francès. "L'obra de Jeff Wall és un punt de partida en dos sentits: introdueix els espectadors en la posada en escena de l'exposició i parla de les possibilitats de la fotografia. És, a més, l'obra contemporània més antiga que es pot veure. L'original data del 1978 i aquesta pertany a una reedició que es va fer el 1986", explica la conservadora d'Educació i Col·leccions del Wilson Center for Photography, Hope Kingsley, la comissària de la mostra juntament amb Christopher Riopelle, conservador d'obres posteriors al 1800 de la National Gallery. Respecte a Delacroix, "Wall llegeix l'escena a través dels objectes banals i recrea la violència de la pintura sense mostrar-la", va afegir ahir la comissària. L'escena sagnant de Delacroix ressona en dues fotografies més: Mort de Coltelli , de Tom Hunter, el retrat d'una dona morta damunt un llit, i l'estudi buit, fred i sòrdid que protagonitza El taller de dibuix , de Sarah Jones.

L'origen de Seduïts per l'art es remunta a un article sobre la relació entre el fotoperiodisme i la pintura que el conservador de la National Gallery de Londres Colin Wiggins va publicar a The Observer el 2007. La institució li va agafar el guant i va desenvolupar la seva tesi l'any passat amb una primera versió de l'exposició. "No vam incorporar obres que no tinguessin cap altra funció que l'artística", va dir Kingsley. A la National Gallery aquesta va ser la primera exposició d'art contemporani que es va poder veure. A Barcelona, està formada per 130 obres que han arribat -a més de la mateixa National Gallery de Londres, de la col·lecció d'art contemporani de La Caixa i del Wilson Center for Photography- d'institucions com el MNAC, el Museu del Prado, el Victoria & Albert Museum, el Museu d'Orsay, la Tate Modern de Londres i la National Gallery del Canadà. La nòmina de fotògrafs històrics i actuals inclou grans noms com Nadar, Eadward Muybridge, Thomas Struth, Tacita Dean, Craigie Horsfiled, Martin Parr, Rineke Dijstra, Nan Goldin, Richard Billingham i Nan Goldin. Pel que fa als pintors, hi ha representats, entre d'altres, Thomas Gaingsborough, Anthony van Dyck, Nicolas Poussin, Jean Auguste Dominique Ingres i Joseph M. William Turner. La mostra, a més, treu a la llum en públic per primera vegada 3 de maig , la versió buida de personatges que José Manuel Ballester ha fet de la cèlebre pintura de Goya Els afusellaments del 3 de maig .

Originals, reproduccions i còpies

"Cadascú la pot mirar des del seu marc de referència", va aclarir la comissària sobre la pluralitat de perspectives de l'exposició i la promiscuïtat de les relacions entre l'art i la fotografia. En aquest sentit, la fotografia de Karen Knorr L'obra d'art a l'era de la reproductibilitat tècnica -com l'assaig de Walter Benjamin- és molt eloqüent. S'hi pot veure una sala del Victoria & Albert Museum on hi ha còpies de diverses obres de Miquel Àngel i, segons la comissària de la mostra, "aborda el tema de la reproducció de les obres d'art, el context on es contemplen les obres d'art i si es veuen mediatitzades per la fotografia".

Una altra de les nombroses troballes que conté Seduïts per l'art la protagonitza el retrat que Rineke Dijstra va fer a una nena polonesa en una platja el 1992. Quan la fotògrafa va arribar a l'estudi i es va posar a mirar les còpies, va quedar sorpresa de la semblança de la seva imatge amb El naixement de Venus , de Botticelli. Les dues imatges es poden comparar a la mostra. A la fi, els autors contemporanis ofereixen una mirada renovada de gèneres clàssics de la pintura com el nu, el retrat, la natura morta, el paisatge i la pintura religiosa i bèl·lica. La selecció d'obres s'ha fet tenint en compte els debats sobre la fotografia que ja van ocupar els pioners.

Del segle XIX a la Guerra de l'Iraq

Els primers nus fotogràfics que es van poder veure en públic a Londres són a la fotografia d'Oscar Gustav Rejlander del 1857, Els dos camins de la vida . Aquesta reflexió sobre el vici i la virtut beu del fresc de Rafael al Vaticà L'escola d'Atenes i de la pintura de Thomas Couture Romans de la decadència . En aquesta obra del mentor de Manet un seguit d'escultures que representen la Roma republicana contemplen una orgia de la Roma imperial. Aquesta composició de grup es perllonga en la fotografia de Luc Delahaye 132a reunió ordinària de la Conferència , una instantània d'una trobada de l'Organització dels Països Exportadors de Petroli (OPEP) que va tenir lloc a Viena els primers dies de la Guerra de l'Iraq.

Seduïts per l'art estarà oberta fins al 19 de maig i serà gratuïta fins a l'1 de maig. A partir del 2 de maig, com va anunciar La Caixa, les exposicions seran de pagament. L'entrada costarà 4 euros.