Les fotografies de Francesc Boix que van aparèixer dins un llibre a Colorado

BarcelonaEls llibres poden tenir moltes vides i amagar alguns aspectes personals dels que els han llegit: des de notes fins a cartes passant per fotografies. I quan el propietari del llibre mor, el destí de tot plegat pot recórrer camins molt inesperats. És el cas de dues fotografies de Francesc Boix i d'una carta que eren dins el llibre El fotògraf de l’horror. La història de Francesc Boix i les fotos robades als SS de Mauthausen (RBA - La Magrana), de Benito Bermejo, publicat per primera vegada el 2002 i reeditat el 2015. El llibre, amb aquest contingut, el va rebre com a regal Kathleen Hammond, que és professora de llengua espanyola a la Universitat de Boulder (Colorado).

A Hammond l'apassiona la Guerra Civil i la poesia d'Antonio Machado. El 2014 va viatjar a Barcelona i va fer la ruta que organitza Nick Lloyd per la ciutat per mostrar els escenaris de la Guerra Civil. "Allà em vaig assabentar de la història de Francesc Boix i em va fascinar. A les meves classes parlo de la Guerra Civil i també vaig començar a parlar de Boix", diu la professora nord-americana, que ha tornat més vegades a Barcelona i ha repetit la ruta, on Lloyd convida els turistes a fer un viatge en el temps i plantar-se al 1936. Com que el tema l'apassionava tant, una alumna i una amiga seva van regalar-li el llibre de Bermejo, que és molt complicat de trobar als Estats Units. Era de segona mà: "Quan el vaig desembolicar, vaig trobar-hi una fotocòpia i les dues fotografies de Boix. Una d'elles estava enganxada al llibre amb adhesiu i estava firmada per Boix, datada el 29 d'octubre del 1946 i s'adreçava a Howard Pierson", explica.

L'altra fotografia mostrava el fotògraf català somrient, amb la càmera penjada al coll, davant un avió, a l'aeroport d'Orly (París), el 15 d'octubre del 1946. A la nota que acompanyava la fotografia s'hi podia llegir: "Al meu gran amic nord-americà, amb la més profunda simpatia per la comunitat de la causa que ens uneix". Hi havia l'adreça de Pierson i en tot el llibre notes escrites a mà en anglès explicant el significat d'algunes paraules. "Quan ho vaig veure em va agafar molta curiositat, la meva amiga em va dir que havia comprat el llibre a Amazon i vaig veure que havia estat propietat de Pierson i que l'havien venut els seus hereus", detalla Hammond. "Vaig descobrir que Pierson havia mort el 6 de gener del 2014 i els seus béns havien estat venuts o repartits. Pierson i Boix es van conèixer a la base militar de Dachau després que Boix declarés, es van fer amics i van mantenir correspondència", afegeix la professora de Boulder, que va voler saber més coses de l'amic nord-americà de Boix.

Boix estava destinat al departament fotogràfic de Mauthausen, que s’encarregava no tan sols de fer fotografies d’identificació dels presos, sinó també de fer fotos sobre diferents aspectes de l’activitat criminal que hi realitzaven. En aquest departament també hi va treballar, fins al novembre del 1944, Ferdinand Grabowski. També formaven part de l’equip Antoni García, José Cereceda, Miroslaw Lastowka, Jan Gralinski i Andrzej Zdanowski. Tenien més possibilitats de sobreviure que no els que havien d’arrossegar pedres gegantines per una escala inacabable. Boix i altres companys del departament van fer cas omís de l’ordre dels jerarques nazis de destruir el material fotogràfic. El van amagar i el van exhibir com a prova a Nuremberg i Dachau. Boix va sobreviure a Mauthausen, però no a les conseqüències del captiveri. Va morir només sis anys després. En aquest curt període de llibertat es va guanyar la vida com a reporter.

Hammond va descobrir que Bermejo havia parlat amb Pierson, a qui menciona un parell de vegades al llibre: "Potser el mateix Bermejo li va enviar el llibre a Pierson", creu la professora. "Volia saber més sobre Pierson i vaig llegir que havia estat periodista i militar, però no vaig esbrinar gaire cosa més fins que vaig descobrir que havia escrit un llibre autobiogràfic, Why I wasn't there [Per què no era allà], on explica l'encontre amb Boix i també que havia volgut anar a Europa per lluitar contra els feixistes però que no hi va poder anar fins que va acabar el conflicte. Al llibre també explica que el govern nord-americà el tenia en una llista negra perquè de jove havia participat en grups comunistes i que això va afectar tant la seva carrera militar com l'acadèmica, però finalment el govern nord-americà li va demanar perdó", relata Hammond, que va enviar les fotografies a Lloyd. El guia britànic les ha donat a la Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix.