El petó de Robert Doisneau i les fotografies que el van fer etern

BarcelonaRobert Doisneau (París, 1912-1994) es va convertir en un fotògraf fonamental del segle XX i en un dels grans noms de la fotografia humanista anant contra corrent i rebel·lant-se contra les modes i les convencions. El seu mètode de treball consistia a sortir al carrer ben d'hora, trobar un lloc que li semblés estimulant i passar-s'hi hores posant tota l'atenció als gestos de la gent que passava. Com diuen els experts, Doisneau va crear un món de ficció basat en la realitat que l'envoltava, i alhora una imatge de com a ell li hauria agradat que fos el món.

"El món que jo intentava mostrar era un món en el qual jo em sentiria bé, en el qual la gent seria amable i en el qual trobaria la tendresa que desitjo rebre. Les meves fotos eren com una prova que aquell món pot existir", deia Doisneau. Ara la sala d'exposicions i galeria Fotonostrum de Barcelona (Diputació, 48) exposa fins al 5 de març cinquanta de les seves imatges d'entre els anys 1934 i 1971. Segons el fundador de Fotonostrum, Julio Hirsch-Hardy, aquesta mostra representa "un salt qualitatiu" per a l'espai.

L'exposició Robert Doisneau. Le temps retrouvé inclou un petit espai que vol recordar una capella en què mostra El petó de l'Hôtel de Ville, una de les fotografies més reproduïdes de la història, i el retrat amb panets que va fer a Pablo Picasso. El petó de l'Hôtel de Ville va veure la llum el 1950 a la revista Life, i als anys 80 se'n va fer un pòster del qual es van vendre 480.000 exemplars. També li va provocar una depressió i el va fer "tristament cèlebre", com diu Hirsch-Hardy. Els problemes van arribar quan la revista L'Express va llançar la pregunta de qui devien ser aquell home i aquella dona. Una parella que creia que eren ells va portar Doisneau a judici el 1993, i ell, que ja estava retirat, va haver de revelar que havia demanat a la parella que posés per a ell després de veure'ls besar-se en una cafeteria. La parella real, formada per Jacques Cartaud i Françoise Bornet, que va fer carrera com a actriu, el van tornar a portar a judici per reclamar-li una indemnització pels drets d'imatge, però Doisneau va demostrar que els havia pagat en el moment de fer la fotografia.

Les fotografies de l'exposició provenen de l'Atelier Robert Doisneau, gestionat per les seves filles, que estaven tan acostumades a veure el pare amb una càmera que la consideraven "un membre més de la família". No és estrany, doncs, que deixés un llegat ingent de prop de 450.000 negatius.

Coincidint amb l'exposició de Robert Doisneau, també obre les portes la mostra del fotògraf de moda català Joan Alsina. És el primer fotògraf català que exposa a l'espai. Lluny de les fotografies de moda per les quals és conegut internacionalment, en aquesta ocasió Alsina exposa la seva obra més personal: uns nus molt característics perquè l'artista els cobreix la pell amb diferents materials i els treballa per aconseguir unes textures amb les quals els vol convertir en unes criatures mig humanes, mig divines. Alsina diu d'aquestes peces que treballa com un pintor i que troba els seus referents en artistes com Antoni Tàpies, Lucian Freud, Francis Bacon, Jackson Pollock i Joan Brossa. "És difícil dir quan una fotografia està acabada", afirma Alsina.