Entrar dins els paisatges de Bleda y Rosa

BarcelonaEls fotògrafs María Bleda (Castelló, 1976) i José María Rosa (Albacete, 1970), coneguts com a Bleda y Rosa, ocupen un lloc molt singular en la fotografia espanyola contemporània per fotografiar uns llocs -com camps de futbol, escenaris d’antigues batalles o jaciments paleontològics- que estan aparentment buits i abandonats, però que ells retraten de manera que hi tornen a ressonar els fets que hi van passar. “El conjunt de la seva obra consisteix en una investigació artística sobre els vincles que entrellacen imatge i paisatge, història i memòria i la representació del territori des d’una pràctica fotogràfica reflexiva i sobretot profundament interrogativa”, afirma la comissària de la mostra que es pot veure al KBr de la Fundació Mapfre, Marta Dahó.

“Les fotografies de Bleda y Rosa qüestionen els llocs com a dipòsits de memòria i d’història però també les maneres que tenim de veure’ls, reconèixer-los i recordar-los”, explica la comissària. L’exposició és la primera que recull tota la trajectòria dels artistes i també és excepcional pel format, perquè en lloc de fotografies es poden veure nou videoinstal·lacions de gran format, una per a cadascuna de les sèries exposades, que inclouen un total de 264 imatges.

“A Bleda y Rosa no els interessa únicament mostrar unes empremtes més o menys evidents d’un passat que s’ha anat sedimentant en el territori o en superfícies urbanes de diferents èpoques. Una part molt important de la seva feina ha sigut evocar les memòries latents dels llocs on van triar treballar", afegeix la comissària.

Així que endinsar-se en la seva obra implica aguditzar la percepció i obrir la imaginació. Les sèries més primerenques de Bleda y Rosa, que van ser reconeguts amb el Premio Nacional de fotografia el 2008, es remunten a la seva etapa d’estudiants i estan dedicades als Camps de futbol (1992-1994) i als Camps de batalla (1994-2016), aquesta última desenvolupada en indrets com Almansa, Covadonga, Sagunt i molts altres d’ultramar. Un altre tret distintiu és que beuen de la fotografia més clàssica i al mateix temps de la més trencadora, que qüestiona el mitjà fotogràfic des dels anys 70. “Ens interessa un mateix tipus de fotografia i d’artistes, i això vol dir que la nostra manera de treballar parteix del benefici de tenir un context similar”, diu María Bleda. “Treballar en equip significa construir des del consens. Gairebé sempre que anem a fotografiar un lloc, més o menys sabem què busquem. Hem intentat convertir la càmera fotogràfica en un objecte que no sigui individual, som un únic autor”, subratlla José María Rosa.

El recorregut continua amb les sèries dedicades a les Ciutats (1997-2000), protagonitzada per les restes d’antics assentaments ibers, celtes i romans, entres altres; a les Estances (2001-2006), amb interiors de les mateixes cultures en les quals s’havien endinsat abans, i Tipologies (2007-), sobre edificis que han sigut museïtzats.

També amb Memorials (2005-2010), desenvolupada a Berlín, Washington i Jerusalem; Origen, en curs des del 2003 en jaciments on apareixen restes que sacsegen la teoria de l’evolució; Corporacions (2006-), sobre arquitectura que contribueix a forjar la identitat empresarial, i Promptuari (2010-2017), situada en el context dels processos revolucionaris dels segles XVIII i XIX i el sorgiment del pensament il·lustrat. Bleda y Rosa és una coproducció de la Fundació Mapfre i el Museu ICO de Madrid i forma part de la programació de PhotoEspaña. Estarà oberta a Barcelona fins al 4 de setembre i després viatjarà a Madrid.