El MNAC llueix el llegat lliure i polièdric del fotògraf Pere Formiguera
El museu obre una exposició a partir de la donació que van fer els germans de l'artista
BarcelonaEl fotògraf Pere Formiguera (Barcelona, 1952-2013) va ser també historiador de la fotografia, escriptor d'obres com Nirvana, col·leccionista i comissari d’exposicions. Va ser un creador erudit, audaç i molt estimat dins el sector i recordat sobretot per les sèries Cronos, consistents en retratar un cop al mes durant deu anys (a partir del gener del 1991) 32 persones del seu entorn personal, d'edats que anaven entre els 2 i els 75 anys. També per la divertida Fauna secreta que es va inventar amb el seu col·lega Joan Fontcuberta i pels retrats de la sèrie Ulls clucs, que es va poder veure en una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), per a la qual va immortalitzar amb els ulls tancats nombroses personalitats catalanes, com Ana María Matute, Lluís Llach, Tortell Poltrona, Victòria Combalia, Antoni Tàpies, Josep Guardiola, Antoni Bassas i Miquel Martí i Pol.
Aquestes sèries són la punta de l'iceberg d'una trajectòria caracteritzada per l'afany de llibertat artística, com es pot veure en l'exposició que li dedica el MNAC des de divendres fins al 21 d'abril. Titulada Donació Pere Formiguera. La pulsió creativa, la mostra neix de la donació d'unes trenta-sis sèries fotogràfiques que van fer els seus germans Santi, Anna i Xavi el 2016. A l'exposició no hi és Ulls clucs, però sí els retrats de Santi Fomiguera de Cronos i mostres de vuit sèries més, com La meva amiga, com un vaixell blanc (1975), en homenatge a Salvat Papasseit; Escenaris d’una guerra (1987), un encàrrec de la Comunitat de Madrid sobre la Guerra Civil; Via dolorosa (1989), sobre el dolor i la mort, fruit de manipular fotografies obtingudes a principis del segle XX pel doctor Guillot en el seu consultori de Barcelona, i Diàlegs amb la pintura (2005). "El que distingeix Pere Formiguera és que fa una fotografia completament lliure, amb una autonomia artística enorme", afirma Roser Cambray, conservadora de fotografia del MNAC i comissària de l'exposició. "No va tenir por de provar coses noves i això li va permetre avançar artísticament de manera diferent. Podem dir que les seves fotografies són pictòriques: Formiguera pinta les imatges, les ratlla, les manipula", subratlla la comissària. Així mateix, destaca el fet que Formiguera va crear seqüències d'imatges als anys 70 quan no era un fet habitual i va beure de referents com els pintors Cézanne, Picasso i Modigliani per crear "unes obres noves" que hi dialoguen. "Veus una fotografia, però d'alguna manera la imatge et connecta amb la història de l'art", explica Cambray.
Una donació de més de 4.000 imatges
En total, els germans de Pere Formiguera van donar al museu més de 4.000 fotografies sobre paper, la majoria de les quals són còpies originals signades, i també hi ha proves d’artista, més de 1.000 diapositives i 3.900 fulls de contactes. La donació també inclou la seva biblioteca. Com afirma Santi Formiguera, la donació es va imposar a la possibilitat de vendre: "Va guanyar l'opció de donar perquè la venda crec que hauria estat una mala venda, perquè el mercat de l'art és el que és, el de la fotografia és el que és i el país és el que és". "Si l'haguéssim venut l'obra, l'hauríem dispersat, però es va acordar que la donéssim i vam escollir una institució que, primer, fos catalana, perquè el Pere va estar molt compromès amb el país i no volíem donar-ho a una institució francesa o espanyola. La segona condició era que fos pública i la tercera que fos de prestigi", diu el germà del fotògraf. "La donació fa que l'obra passi a la institució pública i d'aquesta institució al món, perquè aquest és el nostre compromís", afirma el director del MNAC, Pepe Serra.
La donació també permet observar "els processos creatius" de Formiguera, entre els quals hi ha la manipulació de Polaroids, la seva diversitat de trajectòria i constants des del començament com els temes de "la identitat i el cos", conclou Cambray.