Les dones de Helmut Newton, ¿són guerreres o unes víctimes?

La CorunyaLes obres de Helmut Newton (1920-2004), un dels grans fotògrafs de moda del segle XX, no deixen ningú indiferent. Allà on s'exposen, el debat està servit: les dones que hi apareixen, ¿són guerreres o unes víctimes? El mateix Newton, ¿era un aliat o un fetitxista que no tenia aturador a l'hora de fer realitat les seves fantasies? La Fundació Marta Ortega Pérez dona una oportunitat formidable per debatre-ho amb una gran exposició titulada Helmut Newton. Fact & Fiction, que s'inaugura aquest dissabte al seu espai al port de la Corunya i que estarà oberta fins a l'1 de maig del 2024.

Per al vicepresident de la Fundació Helmut Newton i comissari de la mostra, Philippe Garner, el títol fa referència a la tensió que hi ha en els treballs de Newton entre el que és "fantasia i el que és material". "Les seves imatges et poden seduir i al mateix temps et poden pertorbar", subratlla Garner.

Tal com explica el comissari, Newton va marcar un abans i un després en la fotografia de moda. Abans dominava l'elegància i un cert to naïf, i Newton hi va introduir una "nova dona" que és "complexa". Al mateix temps, Garner defineix el fotògraf berlinès com un "agut observador" de les relacions entre les persones i creu que els seus treballs són també un "document de caràcter social". Newton es va concentrar en uns ambients luxosos i a vegades una mica enrarits, i sovint es va inspirar en la pintura i el cinema, com és el cas d'una fotografia que és una versió del quadre La Venus del mirall de Velázquez, i una altra que evoca, amb una model, l'escena de Cary Grant perseguit per un avió al film Perseguit per la mort, d'Alfred Hitchcock.

Així i tot, el veredicte d'algunes de les periodistes que cobreixen l'exposició és força unànime: les imatges els semblen masclistes; als anys setanta potser devien semblar alliberadores, però ara grinyolen. "Era molt provocador i és normal que molta gent se senti provocada, encara que no era el seu objectiu principal, i no li importava; era un esperit lliure", afirma Matthias Harder, el director de la fundació del fotògraf. "Quan faig visites guiades al museu i m'aturo al davant de cada fotografia, he aconseguit convèncer a tothom del contrari. El Helmut s'estimava les dones, la moda i la vida!", afegeix.

La mostra inclou 139 imatges exposades, totes elles positivades en vida de l'artista. Van aparèixer des dels anys 70 en revistes com les diferents edicions de Vogue, Elle, Oui i Stern. El conjunt fa pensar en un món reclòs sobre ell mateix amb les seves pròpies normes, on a tothom, sobretot a elles, els toca el rebre. Entre les fotografies més conegudes de Newton es pot veure la controvertida imatge d'una dona de quatre grapes damunt un llit amb una sella de muntar al damunt (que l'any passat va formar part d'una exposició a Barcelona). Malgrat tot, semblen més terribles els retrats que va fer a Andy Warhol i els modistes Yves Saint Laurent i Gianni Versace. En canvi, David Bowie sí que va sortir afavorit. Una altra de les imatges més potents és la de Charlotte Rampling com La Venus de les pells, una barreja de brutalitat i refinament. Precisament, en un article de premsa també exposat, Jon Wilde afirmava que les fotografies de Newton eren fruit de la negociació entre "el bon gust i el mal gust, el sexe i el que és chic, el luxe i la libido".

La dona de Helmut Newton, la fotògrafa June Brunell, va tenir un paper cabdal en la seva trajectòria com a col·laboradora. Al vídeo que hi ha abans d'entrar a la sala, assegura que ell no estava interessat ni en "l'ànima" ni en "la veritat". El defineix com un "manipulador". En l'erotisme, Newton anava a totes: hi ha models amb collarins, cames enguixades i crosses. També hi ha maniquins. Tot plegat recorda en algun moment el llegat dels surrealistes. Com es pot veure també al vídeo introductori, el mateix Newton porta un collarí (que li va fer la dona) en l'últim retrat en el llit de mort, després de partir un accident de trànsit letal. I és inevitable quedar un mica descol·locat al veure que entre les nines Barbies que va col·leccionar, una de les quals està lligada amb la tècnica del bondage, hi ha una Barbie paralítica.

Internat a Austràlia fugint del nazisme

Helmut Newton va néixer en una rica família jueva berlinesa. Des de l'adolescència va tenir clar que volia ser fotògraf i va començar la seva formació a l'estudi de la fotògrafa Yva, un nom destacat aleshores en els camps de la fotografia de moda, el nu i el retrat, el 1936. Amb l'auge del nazisme, Newton va fugir, sol, el 1938 i va acabar a Austràlia internat fins al final de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va canviar de cognom, Neustäder per Newton, i va obrir un estudi de retrats a Melbourne. Va ser allà on va començar a treballar en la fotografia de moda, cosa que va poder desenvolupar plenament quan va tornar a Europa i es va instal·lar a París el 1961. "Era molt generós i tenia una idea molt clara de la seva obra i del món, i era molt curiós. Va néixer durant els daurats anys 20, no tothom va poder viure com ell, i va estar molt influenciat per la seva mare, que li va mostrar el Vogue alemany", diu Harder, per a qui en l'obra de Newton és clau la versatilitat: "Quan li feien un encàrrec des d'Yves Saint Laurent, Courrèges, Chanel o Thierry Mugler, ell reaccionava als dissenys, s'hi adaptava i alhora no perdia la seva pròpia personalitat", conclou Harder.