L'erotisme contingut i desafiant de Helmut Newton

BarcelonaEl fotògraf germanoaustralià Helmut Newton (Berlín, 1920 - Los Angeles, 2004) ha passat a la història de la fotografia de moda amb uns retrats femenins impregnats d’un erotisme amb tints fetitxistes i decadents que no han perdut el seu poder de provocació, com es pot veure en l’exposició que li dedica la sala Foto Nostrum de Barcelona fins al 3 de juliol, titulada Private property [propietat privada]. “L’editora de la revista Vogue nord-americana, Anna Wintour, deia que sempre que volia que un lector s’aturés en una pàgina contractava Helmut Newton”, recorda Matthias Harder, director i conservador de la Fundació Helmut Newton de Berlín i comissari de la mostra.

Private property inclou una quarantena de fotografies vintage datades entre el 1972 i el 1983 seleccionades per ell mateix, “el moment en què Helmut Newton es va convertir en Helmut Newton”, diu Harder. La carrera de Newton havia començat als primers anys 60 a París a l’edició francesa de Vogue, i més endavant va poder refinar el seu estil i viatjar als Estats Units per treballar a l’edició nord-americana de la mateixa revista. “Sempre va treballar per encàrrec de revistes, hi ha molt pocs projectes personals. I hem de recordar que sempre començava amb una model i un vestit, i ell creava l’escena i hi incorporava altres personatges”, explica.

Helmut Newton sovint es va inspirar en el món del cinema, en directors com Alfred Hitchcock, Louis Malle, François Truffaut i Federico Fellini. A les fotografies es pot trobar una model amb el tors lligat, una altra de grapes amb una sella de muntar al damunt i una tercera lligada a un llit amb una corretja. Per imatges com aquesta va ser acusat de misogin, però Michael Harder assegura que els seus personatges són “dones fortes”. “Helmut Newton admirava les dones i va dir que eren més fortes que els homes en qualsevol circumstància –explica el comissari–. És un error pensar que les va fer servir com a objectes, perquè també són subjectes: ell creava una escena per a elles i elles actuaven”.

Pel que fa als elements fetitxistes, Harder assegura que els feia servir com a recursos creatius i que no se sap què en pensava en la seva vida personal. “Va fer-los servir dins la fotografia de moda per provocar el públic, per deixar-lo estupefacte. A vegades les seves idees sorprenents convencien els editors de les revistes i unes altres els editors volien aquestes imatges”, diu Harder.

Entre altres obres exposades hi ha el retrat llegendari d’Elsa Peretti vestida de Halston en una terrassa novaiorquesa. “És divertit, perquè hi ha una altra imatge icònica d’aquesta sèrie on es pot veure que ella portava un forat gros a les mitges, i això és impensable per a la fotografia de moda, no pots mostrar els errors. I, en canvi, a Helmut li agradava fer-ho sovint”, diu Harder. També hi ha un retrat de quatre dones nues fet el 1981 que va ser trencador quan el va fer dialogar amb un altre retrat de les mateixes quatre dones però vestides, perquè apuntava que també es podia fer fotografia de moda amb nus. “Aquella fotografia va obrir un nou camp en la seva obra, el del nu”, assegura Harder, que recorda que el cineasta Robert Altman la va citar al final de la pel·lícula sobre el món de la moda Prêt-à-porter. També es pot veure un retrat de Charlotte Rampling, evocador d’un altre que no està exposat, el nu que l'actriu havia encarregat a Newton el 1973 perquè volia fer un gir a la seva imatge. “Posar nua per a Helmut Newton va ser un gest alliberador”, conclou Harder.