Dora Maar, reportera dels pobres de la Rambla i dels pescadors de Tossa

BarcelonaLa fotògrafa Dora Maar (1907-1997) per ella mateixa, lluny de l’ombra feixuga que va projectar sobre la seva trajectòria ser una de les parelles de Pablo Picasso. Dora Maar, una artista vital, en lloc de la dona ensorrada per la ruptura amb l’artista malagueny de la qual s’ha parlat tantes vegades. Per a Dora Maar (Henriette Theodora Markovitch), la fotografia era una eina d’emancipació i per donar veu als menys favorits, i així és com se la pot veure en l’exposició titulada Dora Maar. Viatge a Catalunya que li dedica l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) a Sant Cugat del Vallès fins al 20 de juliol. La mostra, que forma part del festival Lumínic de Sant Cugat i està oberta de dilluns a divendres de 8 h a 15 h, té l’origen en les 35 fotografies que Maar va fer a Barcelona i Tossa de Mar el setembre del 1933 i que la Generalitat va comprar l’any passat per 32.500 euros en una subhasta a la casa parisenca Artcurial.

“A Barcelona, Dora Maar va fer algunes de les seves millors fotografies”, afirma Victòria Combalia, la comissària de la mostra, historiadora de l'art i biògrafa de Dora Maar. L'adquisició va consistir en els negatius originals 6x6 de nitrat de cel·lulosa de cadascuna de les fotografies, els sobres originals, els contactes de 5,5x5,3 i una còpia actual numerada en paper baritat en format 40x30 cm. L’aparició de les fotografies va ser una troballa antològica després de la mort de l’artista, perquè ella mateixa pensava que s’havien velat i que les havia perdut. A més de les fotografies que va comprar la Generalitat, també se’n poden veure una dotzena de la seva col·lecció personal. “Dora Maar va capturar l’esclat de vida de les venedores de la Boqueria i dels passejants de la Rambla. I també l’obra de Gaudí, per qui estava molt interessada com a bona surrealista que era”, explica la comissària. Dora Maar es va allotjar a l’Hotel Oriente, i es pot veure com una de les fotografies està feta des de la finestra de l’habitació. 

En una altra de fotografies hi ha un personatge llegendari de la Rambla, la Monyos. Entre els models predilectes de Dora Maar hi havia captaires, prostitutes i, especialment, uns invidents que va trobar al carrer dels Cecs de la Boqueria i que va retratar amb vitalitat i delicadesa al mateix temps. Més enllà de l’escenari concret de la ciutat de Barcelona, tots aquests personatges desclassats també evoquen les vicissituds que patia l’Europa d'aquell moment després del crac econòmic del 1929.

Entre les fotografies que va comprar la Generalitat també n’hi ha algunes fetes a les barraques del Somorrostro, i una raresa: un dels dotze fotocollages de l’artista, amb el qual va convertir la Font de Diana de la Gran Via de Barcelona en un monument monstruós coronat per un vedell amb dos caps. De la troballa només se sap que algú desconegut va trobar una capsa amb els negatius dins un moble que devia ser a casa de Dora Maar, o potser va ser un drapaire. Sigui com sigui, aquesta persona va arribar a un acord amb els hereus per poder-los comercialitzar. 

Abans de l’Arxiu Nacional de Catalunya, algunes de les fotografies barcelonines de Dora Maar estaven en museus com el Reina Sofia de Madrid i el Museu d’Art de Cleveland, que les havien comprat quan es van subhastar els béns de Maar després de la seva mort.

Una artista polifacètica a "la Babel de les arts"

La formació de Dora Maar va començar en el camp de la pintura i les arts aplicades. Més endavant es va endinsar en la fotografia, i el 1931 va obrir un exitós estudi fotogràfic amb l’escenògraf Pierre Kéfer amb el nom comercial de Kéfer-Dora Maar. Com a fotògrafa, va tenir una mirada polifacètica: les obres exposades corresponen al seu vessant com a fotògrafa de carrer, però també va fer fotografia de moda, tant convencional com experimental, nus, retrats de personatges i fotografia publicitària. 

Dora Maar va viatjar a Barcelona per iniciativa pròpia, no per complir cap encàrrec amb cap revista. Després es va traslladar a Tossa de Mar, uns mesos abans que el crític Rafael Benet bategés la població com “la Babel de les arts” per la gran quantitat d’artistes nacionals i internacionals que s’hi trobaven. El crític d’art Georges Charensol havia parlat a Maar de Sant Feliu de Guíxols, però ella va preferir Tossa. Com es pot veure en les imatges exposades, el que més va cridar l’atenció de l’artista va ser com els pescadors recollien les xarxes i les cosien. D’una altra banda, es va trobar amb un grup d’intel·lectuals on hi havia Charensol i el pintor txec Georges Kars, a qui va retratar en banyador.

Maar també va anar al que avui és S’Agaró: a la platja de Sant Pol hi havia el Xalet Montseny, un edifici bigarrat amb dracs, estalactites de pedra i uns característics tendals ratllats. La imatge d’aquest edifici de Dora Maar és un testimoni valuós, perquè el promotor Josep Ensesa Gubert el va fer enderrocar per construir-hi la urbanització de S'Agaró. Tot i que Maar va passar a la història pels treballs d’aquestes dècades, mai va deixar de crear: a mitjans dels anys 40 va aprofundir en el seu vessant com a pintora, amb uns paisatges abstractes que van rebre crítiques molt positives, i als anys 80 va fer centenars de fotogrames, unes imatges obtingudes sense càmera fotogràfica.