La casa de Toni Catany agafa volada com a centre de fotografia

Llucmajor (Mallorca)El fotògraf mallorquí Toni Catany (1942-2013) va morir sobtadament fa deu anys sense veure materialitzat el seu somni d’un centre internacional de fotografia a la seva localitat natal, Llucmajor. Catany s'estimava molt aquell projecte, per al qual donava el seu habitatge. El procés havia començat el 2008 i Catany havia aconseguit una subvenció de 4,3 milions d’euros. Però la carregosa burocràcia d’un conveni publicoprivat amb el Govern de les Balears inèdit fins aleshores va allargassar el procés fins a la passada primavera. “Quan vam tenir el finançament, vam creure que en quatre anys ho tindríem fet, érem innocents”, afirma Toni Garau, marmessor del llegat de Catany juntament amb el poeta Miquel Bezares i director del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. El Centro Nacional de Fotografia espanyol previst a Sòria encara és un projecte, i a Catalunya, terra de grans fotògrafs on Catany va desenvolupar la seva trajectòria, no hi ha un equipament equivalent: per tant, aquesta inauguració és a tot un bon exemple i hauria de potenciar el treball conjunt entre Catalunya i les Balears.

“El 2008 ja teníem el projecte per fer el centre a Mallorca, i, al marge de la qüestió personal de Catany, el projecte s’ha d’inserir en el procés de què passa amb els arxius dels fotògrafs d’aquesta generació. És campi qui pugui”, adverteix Garau. “Colita ha venut una part del seu arxiu a l’Arxiu Nacional de Catalunya i una altra a l’Arxiu Fotogràfic de Catalunya. Joan Colom el va deixar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i Paco Gómez a la Fundació Foto Colectania. A la Fundació Joan Miró tenen l’arxiu de Joaquim Gomis, i al Macba el de Xavier Miserachs. El problema és greu, i som dels pocs que ens n’hem sortit”, explica Garau.

“Toni Catany és llucmajorer 100% i al mateix temps és català 100%, perquè la seva obra no s’entén sense haver estat a Barcelona ni haver format part de tot el grup que van fer la Primavera Fotogràfica, de la qual la Generalitat celebrarà entre enguany i el 2024 el quarantè aniversari, i nosaltres també volem ser-hi presents”, subratlla Garau.

Al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany tenen molta feina per fer, però no han volgut deixar passar més temps i han obert abans que arribi el llegat de Catany conservat a Barcelona, per raons com mantenir viva l'atenció que han aconseguit en els últims anys amb les exposicions de Catany i d'autors de la seva col·lecció que han fet al Claustre de Llucmajor. El programa inaugural del centre és tota una declaració d’intencions: una mostra sobre les activitats que la fundació ha fet durant tots aquests anys, i una altra on Catany dialoga amb el britànic Michael Kenna. L'origen d'aquesta exposició es remunta al fet que Catany havia comprat algunes fotografies de Kenna de Venècia, un dels temes que els agermana.

Més endavant està previst que la col·lecció permanent estigui basada en Catany i la història de la fotografia, que quedaria il·lustrada amb obres seves i unes altres de la seva col·lecció. "Serem un dels pocs llocs de l'Estat on es podrà anar a veure una exposició sobre la història de la fotografia", diu Garau. Així mateix, està pendent d'aprovació per part del Museu Fortuny de Venècia una exposició de Catany impulsada per la fundació i l'Institut Ramon Llull.

Dos bojos per la fotografia

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany inclou un altre habitatge d’un personatge molt singular i també relacionat amb la fotografia, el capellà Tomàs Montserrat (1873-1944). “Va ser un boig d'aquell moment –diu Garau–. Montserrat tenia una escola on ensenyava als nens. Hi feien tallers de fusta calada, mapes amb relleu... Va fer una ràdio, tenia un fonògraf i va enregistrar un disc de pedra pioner amb el seu pare i la seva mare resant el rosari. I, a més a més, es dedicava a fer fotografies!” De fet, l'hereu de Monserrat va donar els negatius de vidre i altres materials a la Fundació Toni Catany. Per tot això, l'autor del centre, l’arquitecte Josep Lluís Mateo, va conservar al pati de l’edifici, curosament reconstruït, el plató on Monsterrat va fer les fotografies de molts llucmajorers. “L'objectiu de les intervencions en els edificis vells és deixar-los com nous, i nosaltres hem volgut que la casa de Tomàs Montserrat per fora encara semblés més vella. La nostra idea inicial era conservar més l'edifici, però va ser impossible perquè queia”, afirma Josep Lluís Mateo.

De fet, l’arquitectura és un dels valors afegits del centre. Mentre que Mateo té en obres un edifici polivalent de 50.000 metres a Niça, en aquest centre, que té una superfície de 1.400 metres quadrats, la seva feina recorda una de les seves obres fundacionals, la urbanització i la rehabilitació d'Ullastret als anys vuitanta. I al mateix temps permet observar com Mateo aplica els seus valors en un teixit de petites cases de marès: la part nova del centre recula respecte al carrer per donar-li espai. Es tracta d’un volum contundent, amb aires abstractes. La façana és pràcticament cega, només té una finestra. Si un es fixa en els detalls, pot observar que el marès de la part inferior de la façana del pati és més rugós que el de la part superior.

D'altra banda, els dos edificis antics estan connectats pels canalons que recorren la façana. Així i tot, el detall més fotografiat és una gelosia feta amb peces de marès que hi ha en un dels extrems de l’edifici, on hi havia una finca anomenada Sa Trinxa que la fundació va comprar per incorporar-la al centre com un espai per als serveis. "El diàleg entre el nou i el vell és molt clàssic, el nou és purament abstracte, són parets de marès amb una mica de textura", diu Mateo. "Vaig pensar que el Josep Lluís ha interpretat molt bé la fotografia del Toni: d'entrada la superfície és amable, però quan hi entres explota", diu Garau.

Pel que fa als espais nous de l'edifici, Mateo ha ubicat les oficines i l'arxiu a l'edifici nou i la biblioteca, on hi haurà molts dels més de 5.000 llibres de Catany, en un pont que uneix els dos edificis antics. Al soterrani hi ha una diàfana sala polivalent que també podrà acollir exposicions temporals, i unes trencadores escales pintades de granat. I a l'interior del pati un petit pavelló per a futurs usos pedagògics.

El conveni de la Fundació Toni Catany amb el Govern Balear és de deu anys renovable per deu més. El pressupost d’enguany del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany és de 550.000 euros i esperen arribar a un milió gràcies als ajuts del Consell Insular de Mallorca, que els dona una subvenció de 200.000 euros per a activitats. L’Ajuntament de Llucmajor hi fa una aportació de 35.000 euros que està previst que augmenti per finançar amb uns 60.000 euros el trasllat de la biblioteca i el llegat de Catany abans que acabi l'any. Així i tot, el desig de Garau és que aquestes dues administracions entrin al patronat de la fundació, que ara és exclusivament privada. També està previst que la Fundació Toni Catany estableixi noves relacions amb les administracions catalanes quan arribi el moment de donar nous usos a l’estudi que Catany tenia al carrer Nou de la Rambla.