Boris Mikhailov: "Ens va portar a la guerra creure que després de la mort et recordaran com un heroi"
El fotògraf ucraïnès torna a Catalunya amb una exposició dins el festival Panoràmic de Granollers
GranollersEl fotògraf ucraïnès Boris Mikhailov (Khàrkiv, 1938) és imparable. Va fer 86 anys a l'agost, i recorre l'exposició que li dedica La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers fins al 24 de novembre com una estrella de rock. De la seva obra s'ha dit que és poètica i radical, que barreja la gravetat i l'humor, i que ha retratat les condicions històriques i socials de la Unió Soviètica a través de la vida quotidiana d'unes persones moltes vegades ferides i marginades pel curs de la història. "L'obra del Boris és també la seva vida", afirma el comissari de la mostra, Iván de la Nuez.
"Era un nen durant la Segona Guerra Mundial, va fotografiar la vida quotidiana de la Unió Soviètica, com va col·lapsar i els efectes de la teràpia de xoc en la seva Ucraïna natal", afegeix De la Nuez, que va col·laborar amb Mikhailov quan el 2002 el va incloure en l'exposició de La Virreina Parc humà i, el 2004, com a director del centre, li va organitzar una exposició individual pionera a Barcelona. Més endavant, Mikhailov, inseparable de la seva companya de vida i en la fotografia, la Vita, va retratar la seva vida com a emigrant a Berlín i s'ha endinsat en altres temes com la fascinació dels turistes alemanys a Mallorca, i s'ha enfrontat a tots aquests mons des d'una perspectiva crítica com a fotògraf i com a ésser humà. "Té una trajectòria extraordinàriament rica", diu el comissari.
El caràcter irreductible de Mikhailov queda reflectit en uns fets que van marcar l'inici de la seva trajectòria. Com a enginyer, tenia l'encàrrec de documentar la fàbrica on treballava, però el KGB el va descobrir fent servir el laboratori per revelar nus i el van acusar de distribuir pornografia. Precisament, l'exposició, que porta per títol The temptation of death [La temptació de la mort], la formen 35 díptics, d'una sèrie iniciada el 2018 de 150, compostos per una fotografia del seu país extreta del seu arxiu i una altra posterior que va fer dins un crematori enorme les obres del qual van quedar abandonades el 1982 per por que recordés la incineració massiva de jueus ucraïnesos en els camps de concentració nazis. "Ens va interessar molt exposar aquesta sèrie perquè té un ancoratge històric amb tota la seva obra, però també és molt present per tot el que està passant, i perquè el Boris i la Vita han tornat a Ucraïna enmig de la guerra", diu De la Nuez. "Ens va portar a la guerra creure que després de la mort et recordaran com un heroi", lamenta Boris Mikhailov.
L'origen del projecte es remunta a quan va participar en un congrés d'escriptors a Venècia el 2014 lligat a la novel·la de Thomas Mann Mort a Venècia. El congrés va coincidir pràcticament amb l'annexió russa de la península de Crimea, així que Mikhailov va canviar d'idea i va pensar "en la seva pròpia mort", com afirma la Vita. "Tot va sortir d'estar a Venècia, la ciutat de l'amor i les góndoles, mentre que a Ucraïna s'estaven produint totes aquelles morts terribles", explica.
Violència, bellesa i humor
Segons De la Nuez, Mikhailov és molt conscient del seu "lloc ètic" en la fotografia, i que el contingut de les seves fotografies no són simplement "anècdotes". "A la seva obra hi ha cruesa i violència, però també una enorme bellesa, sensualitat, ingenuïtat, ironia i sentit de l'humor. És un dels pioners del nu masculí a través de l'autoretrat, i la seva obra abasta temes que van de l'íntim a l'universal. I sempre ha sigut un fotògraf que ha sospitat de la fotografia com a gran portadora de la veritat, tota la veritat, i res més que la veritat", diu De la Nuez.
Un fil conductor de l'exposició és que Mikhailov hi ha abocat un punt en comú entre el present i el passat. Es poden veure una vella foto d'una dona nua amb un estrip al ventre, un reguitzell de personatges anònims amb unes vides presumiblement precàries i referències a la càbala, al cristianisme i al comunisme. "Durant el comunisme la religió estava prohibida, i la respecto com a fet històric. Per desgràcia, no soc una persona religiosa", diu Mikhailov. Així mateix, la mostra inclou alguns autoretrats, un dels quals, en què Mikhailov apareix en banyador ajagut dins una rasa oberta en un jardí, és especialment eloqüent de la seva mirada, perquè és l'evocació d'un soldat mort en una trinxera d'un poema heroic del poeta romàntic ucraïnès Taràs Xevtxenko.