Fortuny, Sorolla i l'influx immortal de la pintura orientalista

BarcelonaL’atractiu de la pintura orientalista del segle XIX, amb Marià Fortuny al capdavant, sembla imparable malgrat els tòpics de personatges com els de les odalisques. Al Museu Diocesà de Barcelona no els han fet por aquests llocs comuns a l’hora d’organitzar la seva nova exposició temporal, titulada Viatge a l’Orient (fins al 22 de maig). Han trobat en la idea de la fabulació el desllorigador per reunir prop de 40 dibuixos i pintures del mateix Fortuny i també d’altres pintors com Antoni Maria Fabrés i Costa, Josep Benlliure i Lluís Masriera. La gran majoria de les obres provenen de la col·lecció d’Oriola Pedrera Martínez. Entre els plats forts hi ha una desena de pintures i dibuixos de Fortuny, entre els quals destaca un dibuix del Gerro de les gaseles de l'Alhambra, una de les grans fites de la ceràmica hispànica; dues pintures primerenques de Sorolla, com Àrab examinant una pistola, del Museu de Montserrat, i els treballs del pintor valencià Joaquim Agrassot, que va ser amic de Fortuny.

“El viatge sempre es configura com la transformació del viatger”, assegura el comissari de la mostra, el crític i gestor cultural Óscar Carrascosa. “L’Orient sempre és l’alteritat i viatjar-hi implica la transformació del jo occidental”, subratlla. El recorregut de la mostra està organitzat a través de conceptes com el mestratge de Marià Fortuny, la idealització de les models, els tipus masculins i les escenes costumistes, que acostumen a tenir com a protagonistes campaments amb tendes, socs i basars. Una altra de les pintures més destacades és Vell d’esquena, de Joaquim Agrassot, evocadora de l’estada que va fer a Granada amb Fortuny, que hauria pogut retratar el mateix home, el gitano Heredia Cortés, al quadre del Museu del Prado Vell nu al sol. Així mateix, l’exposició té el valor afegit que les obres d’art dialoguen amb unes vuitanta fotografies del pare Ubach projectades en una pantalla, que es poden veure a Barcelona en paral·lel a l’exposició que li dedica el Museu de Montserrat, titulada La mirada del biblista. “El pare Ubach va buscar l’origen d’Occident a través dels llocs bíblics”, diu el comissari. 

Les arrels històriques dels contactes amb l'Orient

L’exposició va més enllà de l’orientalisme del segle XIX i també explora els contactes històrics entre Orient i Occident en segles anteriors, així que també es poden veure unes altres peces curioses com un llibre de comptes d’un viatger xipriota del segle XIV, un mapa de la Mediterrània del segle XV probablement mallorquí i un fragment de l’arrambador de la tribuna de Martí l’Humà, fet amb ceràmica mudèjar de València. També un exemplar de la primera edició en llibre del Dietari d’un pelegrí a Terra Santa, de Jacint Verdaguer, amb una dedicatòria a mossèn Almera i un quadern amb notes del mateix Almera.

Un altre dels motius pels quals val la pena visitar les exposicions del Museu Diocesà és que acaben a la sala capitular de la catedral de Barcelona, on hi ha la magnífica Pietat Desplà, de Bartolomé Bermejo. Els comissaris aguditzen l’enginy per crear bons diàlegs amb aquesta pintura i Carrascosa se n’ha sortit col·locant-hi a prop Ciutat àrab, de G. Tomassi, per fer dialogar la Jerusalem celestial de la Pietat Desplà amb els edificis inventats de Tomassi. “És una reflexió sobre les arquitectures àrabs fabulades i recreades”, conclou el comissari.