'Fortuna': la crisi dels refugiats a través dels ulls d'una nena

BarcelonaDirecció i guió: Germinal Roaux. 106 min. Suïssa (2018). Amb Kidist Siyum Beza, Bruno Ganz i Patrick d’Assumçao.

Hi ha una altra pel·lícula possible a l'interior de Fortuna, segon llargmetratge del cineasta francosuís Germinal Roaux. Aquest film alternatiu està condensat en una escena, liderada amb intensitat per Bruno Ganz, en què els monjos d’un convent dels Alps suïssos es debaten entre la fe (l'esperit) o la vida (l’ésser humà); és a dir, entre dedicar-se a una existència de silenci i pregària o continuar acollint els refugiats que arriben fugint de la fam i la guerra. És un debat apassionant, que qüestiona el propòsit últim de la religió i d'aquells que s'hi dediquen, però Roaux prefereix narrar la història de la Fortuna, una adolescent etíop i òrfena, encallada en aquest indret nevat i remot.

És innegable la capacitat del cineasta per crear imatges boniques, una cosa ja visible en el seu treball fotogràfic previ, íntegrament realitzat, com Fortuna, en un expressiu blanc i negre. També és destacable la insistència a l'hora d'adoptar el punt de vista, entre infantil i lúcid, de la protagonista, que fa trontollar les seguretats i conviccions del món adult occidental. Malgrat tot, alguna cosa grinyola a Fortuna; tota aquesta bellesa visual, aquesta aproximació sublim a la naturalesa, no està al servei d'una reflexió metafísica com la que comentàvem abans, sinó que sembla l'embolcall d'una apologia molt terrenal, i ideològicament dubtosa, a favor de la vida.