Hilari de Cara: "Fornicar és el verb més transitiu i copulatiu"
Barcelona"La marquesa torta de l’ull esquerre / envesteix amb un consolador / fermat a la cintura el cul del sant rector”. Res del que digui el poeta mallorquí Hilari de Cara serà tan provocador com els versos del seu últim llibre, Cave Papam (AdiA Edicions, 2016), que apel·len amb fruïció al sexe, l’escatologia i fins i tot s’atreveixen amb el comentari polític. “El meu punt de referència era Catul, que a més de ser un gran autor satíric té poemes amorosos excel·lents”, comenta. Si Carles Riba va oferir fa dècades una versió autocensurada dels versos catulians -Antoni Seva en faria una traducció més fidel per a Quaderns Crema el 1999-, De Cara presenta un poemari “salvatge” que dedica a “quatre grans actors del cinema porno” i en què abunden versos explícits i provocadors, escrits en un estil obscè i alhora llaminer. “Bella, truja estimada, sigues una dea / i quan el teu home badalli i ronqui, / surt de puntetes, vine al meu llit entotsolat / i desperta’m, porta la teva boca riallera / i xucla’m la perdiu fins al moll de l’os”.
“Aquest llibre és una provocació espontània i calculada, m’és ben igual el que se’n pensi -reconeix-. La provocació pot tenir una funció terapèutica. Escandalitza, però també obre els ulls. El porno és un gènere com qualsevol altre, i en literatura també se n’ha fet. Hi ha gent que pot dir que en cinema el porno està en mans de la màfia... que em diguin alguna cosa que no ho estigui!” De Cara es queda descansat desfogant-se contra l’anterior president de les Illes Balears al final del llibre: “Pseudo botifleret de píndola i proveta, travolteta engominat, / males veus diuen que els teus li peguen a la coca, / i males llengües mormolen que un bomber t’alegra el cul”, escriu.
“Escrivint alguns d’aquests poemes he rigut i tot -admet-. No sé si els altres lectors pensaran el mateix. De qualsevol cosa, fins i tot la més sacra i respectable, se’n pot fer una lectura satírica”. A més de la desqualificació de determinats polítics, un dels punts més compromesos del llibre són els atacs contra “la religió entesa com a institució”. En un dels poemes parla d’un capellà que “palpava tota al·loteta que queia a ses mans” i que comparteix el “fervor de Déu” amb el dels “culs d’infants”. “Puc tenir respecte pels creients, però si parlem de la institució religiosa és tota una altra cosa -diu l’autor-. Quan critico l’Església catòlica estic atacant també i sobretot l’autoritat arbitrària del poder”.
A Voyeur, Hilari de Cara escriu: “Déu era això, ah, celebrem el teu tanga lívid”. “M’agrada escriure ruptures com la d’aquest vers”, comenta. Una mica més endavant apel·la a l’esperit del llibre: “Fornicar és el verb més transitiu i copulatiu”. Cave Papam recorda Bolero (Quaderns Crema, 1998), però amb poemes molt més passats de voltes. Un dels més estripats és Oda al meu cul : “Em va sortir de tirada, i està escrita des del punt de vista d’algú que parla amb desinhibició de l’homosexualitat”. “Que no te’n recordes / de totes les meuques i amants / que t’han ficat la llengua després de rentar-te, / amb sabons, olis cars, perfums?”, s’hi pot llegir.
L’autor ha guanyat recentment els premis Carles Riba amb Refraccions (Proa, 2015), el Pare Colom amb Carrer d’Artà (Lleonard Muntaner, 2014) i el Bernat Vidal i Tomàs amb Nunc (Moll, 2012). Cave Papam ha estat reconegut amb el primer premi Miquel Bauçà de Felanitx. “Cada llibre és un canvi de registre, de to i d’estil -diu-. Ara mateix tinc tres poemaris acabats, però trigaré a publicar-los. Primer vull que surti la meva segona novel·la, La mar de Minsk ”.
