La força de la Catalunya flamenca: 10 veus en 20 enllaços

BarcelonaCatalunya no només no és aliena al flamenc, sinó que al llarg de la història ha sigut primer terra d'acollida d'artistes flamencs i després generadora de talent. Carmen Amaya va ser la figura més important del flamenc català del segle XX, però més enllà de la màgia de la 'bailaora' del Somorrostro hi ha tot un seguit d'artistes que han contribuït a situar el país en el mapa del millor flamenc. Uns van arribar d'Andalusia amb les onades migratòries del anys 60, com José Miguel Cerro 'Chiqui' o Julián Navarro 'El Califa'. Altres ja van néixer a Catalunya. Aquests últims són els protagonistes d'una generació que va irrompre amb força als anys 90 i que encara continua donant prestigi al flamenc fet aquí.

Miguel Poveda

El món flamenc el va descobrir el 1993, quan aquest badaloní va guanyar La Lámpara Minera al Festival de Cante de las Mines de La Unión. Elegant, tècnic i amb una gran capacitat per emocionar, Miguel Poveda és avui una figura incontestable, capaç d'aprofundir en els 'cantes' antics i alhora posar la seva veu al servei d'altres patrons rítmics, com va fer al disc 'Desglaç' (2005), on va cantar poemes de Joan Brossa, Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Gabriel Ferrater i Sebastià Alzamora, entre d'altres. El 2009 es va endinsar en la copla a l'àlbum 'Coplas del querer' (2009). Poveda acaba de publicar el disc 'arteSano' (2012).

Mayte Martín

Quan el 1994 va publicar el disc 'Muy frágil', ningú no va dubtar de l'excel·lència d'aquesta 'cantaora'. El flamenc no té secrets per a Mayte Martín. Ni el bolero, que va ser l'eix del disc 'Free boleros' (1996), on la seva veu era acompanyada pel piano de Tete Montoliu. Una altra prova del seu mestratge, ancorat en la sobrietat, és 'Al cantar de Manuel' (2009). Martín també és una de les cantants més compromeses amb l'ensenyament del flamenc i amb la programació de cicles.

Carles Benavent

Pocs baixistes poden presumir d'haver sigut tan imprescindibles en l'evolució del flamenc com Carles Benavent, que a més a més venia del món del jazz. Als anys 70 va formar part del grup de música progressiva Máquina! i va fundar Música Urbana amb Joan Albert Amargós. Paco de Lucía el va incorporar a la seva banda als anys 80 i es va convertir en el precursor del baix elèctric en el flamenc i en un dels instrumentistes essencials en el desenvolupament de l'anomenat nou flamenc.

Las Migas

L'any 2004 Las Migas eren quatre amigues: l'alemanya Lisa Bause, la sevillana Marta Robles, la francesa Isabelle Laudenbach i la catalana Sílvia Pérez Cruz. Tenien bona relació amb el flamenc, però també amb altres estils. Sonaven fresques i el públic va reconèixer el seu atreviment. El 2010 van publicar el disc 'Reinas del matute', amb producció de Raül Rodríguez 'Refree'. El 2011, Pérez Cruz va deixar el quartet per donar prioritat a altres projectes, i el grup va incorporar la jove 'cantaora' Alba Carmona. Amb ella han preparat un nou repertori que formarà part d'un nou disc.

Sílvia Pérez Cruz

Nascuda a Palafrugell el 1983, Sílvia Pérez Cruz és un talent inabastable. En la seva etapa a Las Migas, i malgrat la seva joventut, va destacar com a cantant superdotada i amb una curiositat musical sense límits. Domina molts registres, i un dels que millor s'adapta a la seva veu és el flamenc. Ha transitat per la cançó i el jazz, i aquest any publicarà el disc '11 de novembre', que presentarà al Gran Teatre del Liceu el 13 d'abril.

Juan Cortés 'Duquende'

El seu currículum és prou eloqüent. El va descobrir Camarón i durant uns anys va acompanyar Paco de Lucía. També ha cantat amb guitarristes com Juan Habichuela, Tomatito, Juan Manuel Cañizares, Moraíto Chico i Vicente Amigo. Nascut a Sabadell el 1965, 'Duquende' és un 'cantaor' tècnic i inspirat molt respectat entre els flamencs més exigents.

Juan Gómez 'Chicuelo'

És difícil trobar un 'cantaor' que no hagi comptat amb aquest guitarrista nascut a Barcelona el 1968: d'Enrique Morente a José Mercé, de Carmen Linares a Ginesa Ortega. Format al Tablao de Carmen, 'Chicuelo' ha intervingut en discos de Duquende, Miguel Poveda i Mayte Martín. Com a solista, ha publicat discos com 'Cómplices' (2000) i 'Diapasón' (2007). El 2009 va col·laborar en els arranjaments del disc 'Coplas del querer' de Miguel Poveda, juntament amb Joan Albert Amragós.

Joaquín Gómez 'El Duende'

De ben petit ja era habitual sentir la seva als 'tablaos'. Només tenia 10 anys quan va actuar en la reobertura de Los Tarantos, el 1994. Dos anys després ja enregistrava un disc, 'Abriré camino'. Joaquín Gómez 'El Duende' és una d'aquelles veus que madura dia a dia i que l'ha dut a guanyar diversos premis de flamenc.

José Antonio Martín 'Salaíto'

Aquest 'cantaor' de l'Hospitalet de Llobregat és una de les revelacions del nou flamenc català. Sobri, molt sobri, el seu hàbitat és la foscor de l'escenari, on la crítica més exigent l'ha reconegut un artista impressionant.

Juan Ramón Caro

Sentit, sensibilitat i tècnica són tres conceptes que expliquen el talent d'aquest guitarrista. Juan Ramon Caro (Barcelona, 1972), va acompanyar Miguel Poveda al Festivals de Flamenc de les Mines de La Unión. El seu ha brilat també al costat de Mayte Martín, Enrique Morente, Ginesa Ortega i Arcángel. El 2010 va publicar el disc 'Rosa de los Vientos'.