Per a Aida Folch El artista y la modelo no és una pel·lícula més. No només perquè és on s'ha pogut veure millor fins on pot arribar com a actriu, sinó perquè fent-la ha crescut. "En la meva professió i personalment".
Amb Trueba vas debutar al cinema. Com ha sigut la retrobada?
He gaudit molt. A El embrujo de Shangay era una nena, però ara ser actriu ja no és un joc, és la meva vida, i tinc la necessitat de fer-ho cada dia millor. I el Fernando és el meu pare cinematogràfic. Si per ell Déu és Billy Wilder, per mi és Trueba.
No passa cada dia que un director escrigui un paper per a tu.
És la primera vegada que em passa. La història és al·lucinant. Fa sis anys jo era a Madrid estudiant art dramàtic i rebo una trucada del Fernando. Feia quatre anys que no el veia, i em diu: "Estic pensant a fer una pel·lícula i m'agradaria fer-la amb tu. Només volia saber si parles francès". Jo li vaig dir que no i ell no em va explicar res més. No tenia clar que la pel·lícula s'acabés fent i em va dir que no em preocupés. Va penjar i no vaig saber res més d'ell. I al cap de dues setmanes vaig deixar l'escola i la meva vida i vaig marxar a França a aprendre francès. Sis mesos després vaig trucar-li parlant francès i es va quedar de pedra. Quan em va donar el guió, anys després, es va passar tres setmanes damunt la taula. No el podia llegir. T'imagines, si no m'agrada? Després de tot el que he fet? Però el vaig llegir i em va enamorar.
Què has après treballant amb llegendes com Rochefort i Cardinale?
Poden ser monstres del cinema, però són molt generosos, s'entreguen de tot cor al personatge. Jo tenia por de no estar a la seva altura, sobretot del Jean, que és un gat vell. Però em va dir una cosa molt bonica: que sóc una de les tres millors actrius amb qui ha treballat mai.
