TEATRE

Flotats reivindica el dret a la diferència al Lliure de Gràcia

El director munta i protagonitza ‘Ser-ho o no’, de J.C. Grumberg

Flotats reivindica el dret a la diferència al Lliure de Gràcia
Antoni Ribas Tur
24/10/2015
3 min

BarcelonaJosep Maria Flotats torna al Lliure de Gràcia: fa 37 anys hi va protagonitzar Eduard II, de Christopher Marlowe, a les ordres de Lluís Pasqual, i dimecres hi estrena Ser-ho o no, de Jean-Claude Grumberg, com a director, actor i responsable de la dramatúrgia. “Els anys passen a poc a poc, però la vida passa molt de pressa. La veu d’Eduard II està enganxada a les parets d’aquesta sala”, va dir Lluís Pasqual per arrencar la presentació de l’obra. Flotats no va voler donar gaires detalls de la història, construïda a partir de les trobades de dos veïns al replà de l’escala de casa i en el fet que el més jove dels dos, interpretat per Arnau Puig, descobreix per internet que l’altre és jueu. “L’obra parla de la tolerància i del dret a la diferència”, va apuntar Flotats.

“L’obra té una cosa molt bonica: un dels personatges és completament agnòstic i l’altre es fa preguntes. Tot i ser de dos mons intel·lectuals oposats, de mica en mica sorgeix una mena d’amistat i tendresa, tot i que es mantenen en posicions oposades”, diu Flotats.

Una comèdia que fa reflexionar

El subtítol de Ser-ho o no és Acabar amb la qüestió jueva, que, de fet, era el títol original de l’obra. Algunes funcions a París van coincidir amb l’augment d’actes antisemites els primers mesos d’aquest any a França, i l’autor va decidir canviar-lo per evitar malentesos. “Grumberg fa riure amb coses molt greus, està considerat l’autor tràgic més còmic. Posa la distància necessària, la intel·ligència, que són l’humor i la ironia”, explica Flotats. La biografia de Grumberg està marcada per l’Holocaust, però sempre ha rebutjat qualsevol mena de venjança. “El text ens permet dirigir-nos al públic a través d’una comèdia molt divertida i molt enginyosa, amb dobles i triples sentits. Et fa riure però immediatament després et preguntes de què acabes de riure. L’obra fa que ens interroguem sobre què som, d’on som, d’on venim i sobre què volem ser o què hem esdevingut”, afegeix.

Flotats és amic de Grumberg des de fa molts anys, i l’estiu passat va fer una lectura de fragments dels dos llibres de memòries de l’autor al festival de Peralada amb el títol Jusqu’à quand? i amb l’acompanyament musical del violoncel·lista Lluís Claret.

Ser-ho o no ens interpel·la dins un estil que podríem dir que és hereu del teatre de l’absurd, però no és un teatre intel·lectual ni cerebral. El diferencia que té una càrrega humana profunda”, subratlla el director. L’autor de la versió catalana del text és Salvador Oliva. Pel que fa als dobles sentits, Flotats va poder consultar-los amb l’autor. “Ho he tingut molt fàcil, perquè cada vegada que tenia un dubte, agafava el telèfon i li trucava, però sempre em contestava «No ho sé»”. El director va bromejar amb Grumberg sobre si feia escriptura automàtica, i l’escriptor li va contestar que ho havia endevinat. “Em va dir que el text és com la vida, que es contesta sense pensar, i em va dir que esperava que jo sí que pensés”, diu Flotats.

El descobriment d’Arnau Puig

Josep Maria Flotats no estalvia elogis cap a l’actor Arnau Puig, de qui assegura que en aquesta obra “explota” i que va comparar amb el jove Gérard Depardieu, amb qui va coincidir durant una prova a París. Va descobrir Puig perquè va anar a donar la rèplica a un actor a les proves per completar el repartiment d’ El joc de l’amor i de l’atzar, de Marivaux, la temporada passada al TNC.

L’actor que feia la prova per a El joc de l’amor i de l’atzar no va aconseguir el paper, però Flotats, que ja tenia els drets per muntar Ser-ho o no, es va quedar amb el nom de Puig. “Va passar una prova sense saber que la feia”, recorda Flotats. “Cada assaig ha sigut una lliçó de teatre”, explica Arnau Puig.

stats