La Fiscalia demana per primer cop que s'investigui un cas de tortures a Via Laietana
La víctima és Carles Vallejo, que el 1970 va ser detingut per defensar els drets dels treballadors
BarcelonaEl novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.
Vallejo, que ha conegut la notícia amb la trucada de l'ARA, estava molt content. Al principi no s'ho creia. No ha estat mai un recorregut fàcil. Quan va presentar la querella, la mateixa Fiscalia Provincial de Barcelona, que ara dona suport a la seva admissió, va instar a arxivar-la. En l'escrit en què instava a arxivar-la, la Fiscalia no mencionava en cap moment la llei de memòria però sí la llei d'amnistia. Destacava la seva vigència i assenyalava que els crims que denunciava Vallejo havien prescrit. Davant l'informe de la Fiscalia, entitats com Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia van enviar una carta a Dolores Delgado, la fiscal de sala de drets humans i memòria, per exigir-li que es posicionés amb relació a les querelles per crims del franquisme. Vallejo, que fa molts anys que lluita perquè s'investiguin els crims del franquisme i es reconegui la lluita antifranquista, pensa continuar batallant: "Estaré al peu del canó fins al final", assegura a l'ARA.
Nou marc normatiu
Segons la nota de premsa que ha enviat el ministeri fiscal, la nova llei de memòria democràtica "imposa" a l'Estat el deure d'investigar les violacions dels drets humans ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. "Amb aquest nou marc normatiu i l'anàlisi de la jurisprudència nacional i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la Fiscalia conclou que no procedeix la inadmissió de totes totes de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d'adoptar una decisió sobra la continuïtat del procediment".
A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder-lo tenir detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, amb cops de puny i puntades de peu constants. Va arribar a tenir la panxa negra dels cops que li van donar. El van tornar a detenir i a torturar el 3 de novembre del 1971. Exobrer de la Seat, va formar part de l’organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos.
Els noms dels torturadors
A la querella s'identifiquen sis membres del Cos General de Policia, el primer amb la categoria de comissari en cap, el segon de comissari i la resta amb la categoria d'inspectors, adscrits a la sisena brigada regional de recerca social de la Prefectura Superior de Policia. Són Vicente Juan Creix, Genuino Nicolás Navales García, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Navales era qui dirigia els interrogatoris i les tortures. Vallejo recorda que li va dir: "Jo soc policia professional amb Franco, seré policia professional amb la democràcia i seré policia professional quan governin els teus". Molts dels querellats ja són morts. Navales va morir el 1995. Va patir un accident i va caure en un pou a Zamora.
"És un pas endavant imprescindible, fruit de la lluita incansable d'organitzacions memorialistes i de drets humans, que fa més de 50 anys que ho reclamàvem", assegura Anaïs Franquesa, advocada i codirectora d'Irídia. La querella de Carles Vallejo va ser interposada per Irídia amb el suport d'Òmnium i l'Ateneu de Memòria Popular, en el marc de la campanya "Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria". El juny passat la Generalitat va anunciar que feia costat a Vallejo i que es presentava també a la querella com a acusació popular.