'First love': Takashi Miike injecta bogeria a un 'thriller' d'acció que recicla els tòpics del gènere

BarcelonaDirecció: Takashi Miike. Guió: Masa Nakamura. 108 min. Japó i Regne Unit (2019). Amb Becky, Bengal i Masayuki Deai

Als pocs minuts d'iniciar-se la nova pel·lícula de Takashi Miike una testa acabada de seccionar rodola per terra. El decapitat encara és a temps de picar l'ullet. I seguidament veiem com el sabre homicida s'enfunda en una peça de llana d'allò més bufona. Gore, humor negre i cuquisme tot barrejat en escassos segons. Aquesta pràctica promíscua dels registres (encara hi ha més sorpreses a mesura que avança el metratge) és un dels segells distintius del cineasta japonès, conegut sobretot pel seu gust pel cinema extrem (inoblidables Audition o Ichi the Killer), però que alhora et pot servir un film d'aires ben clàssics.

First love es mou en un territori intermedi. Funciona com un thriller d'acció comercial al voltant d'una parella de marginals, un boxejador a qui han diagnosticat una malaltia greu i una noia drogoaddicta obligada a prostituir-se, que fugen d'una sèrie de clans enfrontats, des de yakuza fins a policies corruptes, passant per una tríada xinesa i una prostituta venjativa tota ella fúria desencadenada. Miike recicla els llocs comuns del cinema de gàngsters en un còctel menys explosiu del que aparenta. No hi falten les sempre benvingudes espurnes de bogeria, un clímax prou potent en un supermercat i un senzill pla conclusiu de gran força evocativa. Però el regust que queda del conjunt és el d'un Miike en excés convencional.