BarcelonaEl carrer ho és tot per a FiraTàrrega. El passat, el present i el futur de la cita, que enguany arriba a la 38a edició, passen per explorar com la societat entén l’espai públic, s’hi relaciona i s’hi expressa. Per això des d'aquest dijous i fins diumenge la fira incidirà en el rol del carrer, que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva història i que rellegirà a través de 50 espectacles estructurats en quatre eixos: memòria, identitat, territori i inclusió.
Posar el focus en l’espai públic ara mateix, en què aquesta qüestió està a l’ordre del dia pel debat polític i la presència de llaços grocs i altres símbols al carrer, no és casual. El director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, n’és conscient però precisa que la programació va més enllà de les circumstàncies polítiques. “Ara per ara, l’espai públic és més delicat que mai. Podríem instrumentalitzar la situació per donar volada a la fira, però això no és el que busquem. Donarem veu als artistes i mediarem perquè hi sigui tothom”, afirma Duran. Ara bé, això no implica que els esdeveniments de l’últim any hi siguin absents. Un dels espectacles més rellevants d’aquesta edició és precisament Painball, de Les Impuxibles, que inspirant-se en l’1-O han ideat un joc amb pilotes protagonitzat per tres intèrprets i un piano. “Parlem de veus silenciades, privilegis, odis i venjances, però també de possibilitats, resistència, revolució i llibertat”, avança la coreògrafa i membre de la companyia Ariadna Peya, que explica que Painball serà la primera peça de carrer de Les Impuxibles.
Surfejar barreres culturals
Aconseguir que a l’espai públic tothom hi sigui representat pot semblar utòpic, però és l’obsessió que ha guiat l’equip de la fira els últims anys. “És impossible que el carrer sigui neutral. Volem surfejar les barreres ideològiques i culturals per intentar entendre l’altre”, explica Duran. Espectacles com Mexicatas, una obra de Sergi Belbel interpretada per vuit actrius mexicanes residents a Catalunya, van en aquesta línia. Nascuda d’un laboratori d’idees i de la necessitat de parlar de la pròpia experiència, la proposta explora amb un humor agredolç el procés de migració i la visió de Mèxic de les intèrprets des de Catalunya.
Però la fira no posa només la mirada en col·lectius de procedència diversa, sinó també en comunitats i generacions diferents. Els francesos Adhok hi aprofundiran amb Issue de secours, un viatge sobre l’envelliment carregat de poesia, però també amb L’envol i Le nid, dues peces que tracen els passos dels joves després de sortir del niu i la transició de la infantesa a l’edat adulta.
“L’any passat vam inaugurar la fira amb una obra que deia que era urgent estimar-nos. Ara continua sent molt necessari, però també ens volem centrar en l’espai i el moment que estem vivint per respectar i conèixer la ciutat que habitem”, explica Duran. Per reivindicar la màgia de la creació i la condició efímera de l’art, la fira arrencarà enguany amb La tortue de Gauguin de la companyia francesa Lucamoros.
Relleu en la direcció artística
La 38a edició de FiraTàrrega serà l’última amb Jordi Duran en la direcció artística, que ha comandat durant vuit anys. En la seva etapa al capdavant de la fira, Duran ha treballat per “rebaixar la part de festa i donar més presència a les arts escèniques”, i també per “eixamplar els col·lectius que participen en la fira”, diu. Aquesta intencionalitat es percep amb muntatges com Bailar el agua, una proposta adreçada a persones amb diversitat funcional, i Hunting for the unicorn, un duet de dansa que protagonitzen les artistes Vero Cendoya i Becki Parker, aquesta última afectada d’autisme.
“Ens hem adonat que hi havia grups que calia acompanyar i integrar”, assenyala Duran, que defuig la idea d’una línia programàtica personalista i insisteix que l’edició que comença avui serà “una fira més”. Duran deixa la direcció artística “amb ganes que l’equip que arribi ho qüestioni tot” i, per tant, sense marcar el camí de les pròximes edicions. De cara al futur de la fira, només espera “que el pressupost creixi per recuperar els recursos d’abans de la crisi econòmica”.
Els imperdibles
La tortue de Gauguin
L’art és efímer i, per reivindicar-ne aquest tret, la companyia Lucamoros ha ideat un muntatge basat en la creació en directe d’una obra. Sis pintors, una actriu i música elaboraran un retaule contemporani per inaugurar FiraTàrrega.
Correo
Qui diu que enviar cartes és obsolet? Els xilens Proyecto Correo han construït una peça comunitària que rescata el gènere epistolar per parlar de privacitat, comunicació i immediatesa.
Sin Ítaca
A partir del desarrelament d’Ulisses amb Ítaca, Pendiente Teatro i Eduardo Bernal exploren les vivències dels apàtrides mexicans i com el fet de trencar vincles amb el territori impacta en la seva identitat.
Les set diferències
Què separa realment persones de trets i d’orígens diferents? La companyia Pont Flotant hi dona resposta amb un muntatge familiar vehiculat a través del cos, la música i el joc per reflexionar sobre igualtat i pertinença.
