FiraTàrrega fa d’altaveu de la crítica i del desig d’estimar

TàrregaEl públic targarí ha explotat al màxim les possibilitat de participació que ofereix l’acció inaugural de FiraTàrrega, UrGENT estimar, de l’artista Ada Vilaró i el científic Josep Perelló. Dijous al vespre es va poder veure com l’obra es convertia en un altaveu del referèndum de l’1-O: diversos participants d’un dels exercicis de presència i silenci que proposa l’artista portaven samarretes oficials de la manifestació de la Diada i pancartes amb lemes com “Referèndum és democràcia” i “Amics del país”. No era l’única causa que s’hi podia veure: un altre grup protestava contra la construcció d’una planta de compostatge a Ossó de Sió, molt a prop de l’espai natural dels Plans de Conill, amb lemes com “No abocador Pijuan”.

Les possibilitats de l’obra no s’acaben aquí: l’hora d’anar a dormir, a la plaça Major i al ras, va ser un dels pics d’acció, i hi havia espectadors que miraven entre desconcertats i encuriosits les prop de 30 persones, sobretot dones, que es despullaven a poc a poc fins a quedar en roba interior i es posaven un pijama abans d’entrar en un llit fet amb una gandula de platja, un sac de dormir i una manta isotèrmica. Qui son? Per què ho fan? L’avidesa amb què el públic buscava el millor lloc per veure Lídia Pujol cantant una cançó de bressol contrastava amb la calma del grup. El llit era precari per evocar una situació d’emergència i dormir al ras tampoc no és còmode. Però, per sobre de tot, UrGENT estimar revela que actes tan senzills com respirar profundament, estar-se quiet, somriure, no abaixar la mirada, abraçar-se i agafar amb l’artista una esfera lluminosa que amplifica el so dels batecs del cor tenen una càrrega política. Els participants d’ UrGENT estimar,que va finalitzar ahir després de40 hores, es van despertar a les set del matí, es van vestir i van esmorzar plegats, amb la serenor que encomana l’artista.

A mig matí la plaça de les Nacions vibrava amb la música de la companyia DNA, que hi feia un taller de dansa urbana. “A Tàrrega hi ha flow, hi ha flow, hi ha flow!”, cridava un dels artistes al públic que omplia la plaça. Al migdia, Cal Trepat acollia una nova funció de Màtria, de Carla Rovira, una peça que es pot veure com l’altra cara de la reivindicació d’un món més humà que també trobem a UrGENT estimar. Rovira parla de la memòria històrica a partir de la història d’un oncle avi que va ser afusellat pocs mesos després d’acabar la Guerra Civil. Màtria carrega contra les convencions del teatre documental: l’espectacle ironitza amb el to dels magazins televisius, un actor fa de Carla Rovira i la mare de l’artista apareix en escena com la Mare de Déu del Trànsit.

Ada Vilaró i Carla Rovira coincideixen a posar en valor la saviesa de la gent gran i la manera com es transmeten els sabers entre generacions. Rovira critica que la societat pateix una síndrome de Diògenes amb els ossos dels morts de la Guerra Civil, i amb un vídeo a la seva àvia materna reclama més atenció per als que encara són vius. En la mateixa línia, dones targarines de diferents generacions van ser les protagonistes d’ UrGENT estimar a l’hora de dinar, perquè van compartir receptes oblidades amb els participants.