FiraTàrrega, de la crítica social més àcida a l’evasió d’una nit boja a la discoteca

TàrregaEls artistes d’aquesta edició de FiraTàrrega treuen suc dels espais on treballen de maneres infinites, i les seves propostes van des de fer una crida social i política i apropiar-se dels llocs del dia a dia fins a deixar-se portar per la festa i la fantasia.

En el primer dels casos, Alejandro Curiel i Francesc Cuéllar, de la Fundación Agrupación Colectiva, aborden la impossibilitat de deixar de compartir pis i anar a viure sols arran de la gentrificació a les grans ciutats en un espectacle carregat d’acidesa i poesia. Les representacions de 'Livealone' es fan en una sala encara per rehabilitar del Museu Fàbrica J. Trepat de Tàrrega convertida irònicament en una mansió de Michael Jackson, i acaben amb l’única solució que els artistes troben per independitzar-se: ficar-se en un taüt que entren dins la sala portant-lo a sobre, com els cargols que transporten casa seva amb ells. Francesc Cuéllar afirma que Barcelona no li va donar

ni la llibertat, ni l’amor ni la fama que buscava, i ara en fuig. Els que hi viuen tampoc en surten gaire ben parats, perquè Alejandro Curiel recita un text poètic sobre la soledat a les grans ciutats.

Els moments poètics i musicals de 'Livealone' representen el mateix trencament amb la realitat quotidiana que les acrobàcies de l’espectacle '1+1+1', de Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland. Segons aquest trio d’artistes de circ, “la història de caminar és la història de la

humanitat”, i ahir al matí ho explicaven durant una passejada que va reunir una gentada al carrer.

També proposa descobrir Tàrrega amb una nova mirada 'Passejada urbana: Tàrrega', d’Iribarren & De la Riva, una fusió de diversos números de dansa amb els textos que el públic escolta per una audioguia sobre la fundació i la història del Parc de Sant Eloi i els paisatges que l’envolten.

Evasió amb música electrònica

Les discoteques són uns dels grans temples de l’evasió, i en aquesta edició de la fira es poden veure com el contrapunt al compromís i la reflexió. L’espectacle 'La festa', de la companyia Mambo Project, és precisament això, la reproducció literal i d’una manera exquisida d’una nit de festa, des de l’excitació per arribar a un lloc a les fosques i on no es coneix ningú fins a la ressaca d’hores després, quan s’encenen els llums de matinada i s’imposa la realitat més crua.

Una de les formes de l’evasió és la fantasia, i en aquesta edició hi ha almenys tres personatges que queden gravats a la memòria per la seva sensibilitat: el primer és el protagonista del solo 'Peix', de la companyia Hotel Iocandi, formada per Tomeu Amer, Griselda Juncà i Joana Gomila. A Peix Tomeu Amer interpreta un pallasso i acròbata que té l’aspecte d’un nàufrag. Un dels moments més divertits de l’obra és quan fa ballar música pop al públic com si fos un animador d’hotel, una crítica al turisme de masses. Tot i ser un espectacle sobretot poètic, en un altre moment hi ha una crítica als plàstics llençats al mar.

A 'La crisi de la imaginació', de la companyia Rauxa, els protagonistes són dos, una parella que convida els espectadors –hi havia molta canalla entre el públic– a fantasiejar amb elements quotidians com una escala, un globus i unes cintes per fer acrobàcies. L’escala és l’element

que dona més joc, ja que Xavi Sánchez la manipula per donar-li mil i una formes, com si fos un monstre mutant, mentre que Analia Serenelli explota el lirisme d’interactuar amb un globus.