La Fira Mediterrània passa la prova de la virtualitat

ManresaUn miler de professionals de la música i de la cultura popular s’han trobat aquesta setmana al voltant de la Fira Mediterrània. Aquest any la majoria hi han participat des de casa seva, i els contactes s’han fet a través de la llotja virtual. Als carrers i places de Manresa s’hi ha vist menys ambient que mai, no s’han repartit programes de mà ni s’han penjat banderoles i, després dels concerts, no es podien ni vendre discos. El cop de gràcia va ser l’obligació de tancar bars i restaurants des de divendres passat i plegar abans de les 23 h.

"Esperem que tot el que finalment hem pogut programar durant la fira tingui repercussió durant tot l’any", explicava ahir Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. "La clau per haver pogut fer la fira ha sigut la flexibilitat. Se’ns han obert nous horitzons", afegia Jordi Fosas, l’actual director artístic.

Fred i aferrats a la cadira

"Vinga Manrússia, que res és tan greu", deia Joan Garriga des de dalt de l’escenari per animar la nit de dissabte. Al públic, amb mascaretes i garratibat pel fred, se’l separava encara que haguessin arribat junts. L’ambient era de quiròfan. "Asseguts però amb el cap volant!", proposava Garriga amb optimisme.

La meitat de concerts es van transmetre en streaming per a les persones acreditades. És el cas de la presentació de Talismán, el nou disc del pianista menorquí Marco Mezquida. Es tracta del resultat de tres anys viatjant pel món amb el violoncel·lista Martín Meléndez i el percussionista Aleix Tobias. L’estrena va ser al Kursaal, un dels millors auditoris de la Catalunya Central. "És un santuari de la música", deia Mezquida agraït. "La cultura és sana i necessària. Medicina per a l’ànima", afegia amb paraules i també amb fets. Moltes platees van estar al màxim de la seva minvada capacitat, cosa que tenia el seu costat positiu: permetia instal·lar-se còmodament sense topar amb el colze del veí. El Kursaal és també l’escenari on Maria del Mar Bonet va presentar ahir l’homenatge al Pare Ginard (1899-1976), autor del Cançoner popular de Mallorca, format per milers de cançons.

Potser és a causa de l’actual distopia covidiana, però observant les propostes presentades a la fira, la sensació és que les relectures que es fan a la tradició són cada vegada més individualistes i fredes. Costa trobar bandes de músics nombroses i hi havia propostes de gent molt jove que convertien en distant un material que havia estat viu i compartit per una comunitat. Hi ha, però, qui sap trobar el punt just, com l’asturià Rodrigo Cuevas. Autodefinit com a “agitador folklòric”, és també una dels icones gais del moment. El seu últim disc, el delicat Manual de cortejo, compta amb la producció de Raül Refree. El barceloní tornava a la fira després que el 2016 hi acompanyés una cantant de Sant Esteve Sesrovires llavors desconeguda, Rosalía. En comptes de fer-ho fàcil i calcar el disc, Cuevas i Refree van posar-se cara a cara amb els sintetitzadors a mà, i van començar a disparar gravacions de iaies asturianes. El concert, titulat Llabores, el van acabar amb la cançó dedicada a Rambal. Aquest transformista del barri de Cimavilla de Gijón assassinat el 1976 per maricón. Passat que connecta amb el present.

Refree també ha produït Puput, el nou disc de Cocanha. Tolosa és més a prop de Manresa –i de Barcelona– que València, però sentir cantar en occità encara segueix sent una sorpresa. L’estrena va tenir lloc a la petita sala de la Plana de l’Om, davant d’un públic entusiasmat. "L’ús social de l’occità baixa", lamentava Caroline Dufau, que ja va ser fa dos anys a la fira. "Però cada vegada som més músics que volem cantar cansats del centralisme francès". La 24a edició de la Fira Mediterrània de Manresa tindrà lloc del 14 al 17 d’octubre de l’any vinent.