La Fira Mediterrània es deixa endur pel risc dels joves creadors

Barcelona"Què són les arrels?" És la pregunta que es llança al documental Arrel, de Zeba Produccions i codirigit per Ester Plana i Quim Rutllant, on s’analitza quina és la mirada que tenen els joves sobre el patrimoni cultural, que es podrà veure a la Fira Mediterrània. "No és una cosa del passat, és un llenguatge". "És un pòsit molt sòlid, perquè et permet arriscar". "És una herència col·lectiva i anònima". Són algunes de les respostes d'alguns dels creadors que aquest any participaran a la 24a edició de la Fira, que se celebrarà a Manresa entre el 14 i el 17 d'octubre, i que, precisament, vol posar focus en els joves. "La seva distància és més llarga i la seva mirada més desacomplexada, més lliure i sense perjudicis", afirma el director de la Fira, Jordi Fosas. Per demostrar la mirada dels joves en una etiqueta que fins fa algun temps alguns rebutjaven, aquesta edició de la Fira està farcida de propostes innovadores que mesclen passat amb present. La inauguració anirà a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), una formació integrada per 31 joves, i una creació de Dani López que uneix el repertori tradicional recollit per Artur Blasco amb la poesia contemporània de Juana Dolores, Enric Casasses, Josep Pedrals i Clara Fiol, entre altres.

Flamenc inspirat en els poetes homosexuals

Mambo Project és un altre col·lectiu de recent creació i presenta Iaia, un espai escènic immersiu on l’espectador té una experiència participativa i entra al menjador d'una àvia per reviure la seva història. La jove cantant i compositora grecosudanesa Marina Satti, que l'any passat no va poder venir, portarà a Manresa el seu últim espectacle, que mescla sons grecs, balcànics, àrabs i del Pròxim Orient amb música moderna i urbana. Roba Estesa estrenarà el seu últim treball, Rosa Permament, i RomeroMartín, nom artístic de gadità Álvaro Romero i el productor malagueny Toni Martín, oferirà el seu flamenc amb música electrònica inspirat en lletres de poetes homosexuals. Fosas destaca també l'estrena de Més lloc per a la fosca, de l'artista Elvira Prado-Fabregat. Amb el pianista i compositor Carles Viarnès, Prado-Fabregat s'endinsa en l'univers de l'escriptora catalana Víctor Català, i enllaça les seves paraules amb la tradició oral. Un refugi antiaeri que es va construir a Manresa el 1938 serà l'escenari del projecte de Martí Santcliment Khaled: camí de refugi, que parteix de l’experiència i el testimoni de set artistes migrants i refugiats.

En aquesta edició, cent per cent presencial però amb un aforament del 70%, es podran veure 67 propostes artístiques (37 són propostes musicals i 30 d'arts escèniques), 43 de les quals són estrenes. "Hem recuperat el volum de producció artística del 2019", destaca Fosas. La majoria són produccions catalanes (44), 18 de l'estat espanyol i cinc d'internacionals. El festival ha posat a la venda 16.000 entrades, amb preus que oscil·len entre els 2 i els 5 euros, i té un pressupost de 800.000 euros.