Final de cicle per al James Bond de Daniel Craig

MadridMés de 50 anys en actiu en 24 pel·lícules i a Spectre, l’últim treball de James Bond, un altre cop a càrrec de Sam Mendes i amb Daniel Craig com a 007. Els senyals semblen inequívocs. ¿És o no aquest film el final d’un cicle? Moltes de les preguntes dirigides ahir a Mendes, que va aterrar a Madrid al costat de Monica Bellucci per promocionar el llargmetratge, anaven en aquesta direcció: sobre si continuarà a la saga, sobre si Craig serà o no el Bond 25 o sobre les decisions que pren l’agent amb llicència per matar en la seva nova aventura. “No volia tornar a fer la mateixa pel·lícula -assenyala Mendes-. Volia fer una pel·lícula d’amor, avançar en la trama emocional que vam començar a Skyfall, i sobretot m’interessava que tots els films de Bond protagonitzats per Daniel Craig convergissin en aquest últim”.

Spectre, en efecte, és una obra que funciona com un mirall retrovisor. Reprèn elements de Quantum of solace (2008), tanca trames inconcluses de Skyfall (2012) i alhora s’atreveix a homenatjar altres cintes de l’agent 007: torna l’organització Spectre, liderada pel sàdic Franz Oberhauser (Christoph Waltz); però també viatgem cap a localitzacions impossibles com la Hoffler Klinik, una clínica privada situada en un dels cims dels Alps austríacs, o a un vagó restaurant gairebé idèntic al de l’espectacular baralla a Des de Rússia amb amor (1963); mentre que el personatge de Mr. Hinx, sicari interpretat per Dave Bautista, recorda el mític Tauró que va protagonitzar diverses pel·lícules de Roger Moore com a Bond. “Sí, el Daniel i jo vam créixer amb les pel·lícules de Roger Moore, així que hi ha molts homenatges absolutament intencionats a films com Viu i deixa morir (1973), tot i que en el moment en què et mous en l’univers Bond apareixen elements retro sense que te n’adonis. De tota manera, m’agradava la idea de jugar amb la iconografia, amb aquestes imatges i aquests morts del passat que tornen com si fossin fantasmes”, diu Sam Mendes.

Spectre, que s’estrenarà aquí el 6 de novembre, recupera bona part del llegat Bond, però la visió de Mendes sobre aquest material no és nostàlgica, sinó que busca reinventar el personatge: a Skyfall vam conèixer la seva casa de la infància i un Bond vulnerable, i ara veiem com posa en dubte fins i tot la seva professió. “ Spectre també reflexiona sobre el paper de Bond, sobre la seva rellevància en el món actual”, puntualitza Mendes. El 2015 Bond ja no és infal·lible, sinó que darrere la seva brutalitat s’hi amaga un home d’intenses emocions, un perfil molt diferent del 007 protagonitzat per Sean Connery, Roger Moore, Timothy Dalton o Pierce Brosnan. Sobre aquesta empremta iconoclasta, el cineasta es defensa: “He jugat amb la iconografia, però espero no haver-la destruït”.

«’Noia Bond’ amb arrugues»

¿Aquesta nuesa emocional és un punt de no retorn en el cas de Bond? Mendes respon: “No crec que sigui la fi de la franquícia, sinó que en sortirà enfortida. Qui s’encarregui de la saga haurà de ser més exigent i el meu consell per al nou director és que sigui valent, que faci el Bond que vulgui i que no intenti agradar als altres perquè és impossible”. ¿El director britànic abandona la idea d’una tercera pel·lícula sobre Bond? “No estic gaire segur de si estic disposat a dirigir un nou film. I crec que les incerteses, que no se sàpiga quin serà el pròxim pas, són importants per a una saga d’aquestes característiques”, explica.

“És el primer cop que Bond fa un petó a una dona amb arrugues”, explica entre riures Monica Bellucci. La diva italiana interpreta la Lucía, una de les dues dones que sedueixen l’agent (l’altra és Madeleine Swann, encarnada per Léa Seydoux) i que ja és història per haver interpretat la primera dona Bond madura en tota la història de la saga. “El meu paper va ser idea del Sam, i em va semblar una decisió molt innovadora, encara que estranya. Quan m’ho va oferir vaig pensar: «¿Amb 50 anys què hi faig jo en una pel·lícula de Bond?» És veritat que el meu paper s’apropa a un estereotip, la viuda misteriosa, però no crec que les noies Bond siguin dones objecte, sinó que cadascuna té la seva feminitat i totes són icones”, diu Bellucci.

En aquest sentit, Mendes diu que en cap moment pretenien trencar estereotips i que simplement la història necessitava aquest tipus de personatge: una dona madura i molt atractiva. “I gràcies a Déu que existeix una dona com Monica Bellucci!”, bromeja. Amb tot, el director se sent orgullós que “les tres dones de Spectre aportin molt a la història”: “No són només una cara bonica. Són independents, no se senten impressionades per Bond i, de fet, no el necessiten per a res”.

44 anys després, torna el malvat per excel·lència de la saga 007

Ernst Stavro Blofeld, el líder de l’organització criminal Spectra, ocupa el lloc més honorable en el panteó de malvats de la sèrie Bond. Nèmesi de 007 en clàssics com Operació Tro i Només es viu dues vegades, bona part del públic està més familiaritzat amb la seva paròdia del Dr. Maligne d’ Austin Powers que amb l’original, ja que l’última aparició oficial del personatge a la sagava ser a Diamants per a l’eternitat (1971). El motiu: el litigi dels productors amb el propietari dels drets de la novel·la de Fleming Operació Tro. Solucionat el conflicte, Spectre marca el retorn de Blofeld a la sèrie després de 44 anys. Si en el passat el van encarnar Donald Pleasence, Telly Savalas i fins i tot Max von Sydow -al Bond no oficial Mai diguis mai més -, a Spectre ho fa l’alemany Christoph Waltz. D’acord amb els nous temps, el seu Blofeld té més aire de CEO corporatiu que de supermalvat. Acompanyat, això sí, d’un gat persa de pelatge blanc.