'Fin de siglo': un 'Breu encontre' en diversos temps a Barcelona

MadridDirecció i guió: Lucio Castro. 84 minuts. Argentina (2019). Amb Juan Barberini, Ramon Pujol i Mía Maestro.

De la gran varietat de melodrames romàntics que s’han produït, el subgènere dels enamoraments casuals i a contrarellotge és potser un dels més fructífers, amb títols indispensables com Breu encontre (1945), el clàssic de David Lean, el díptic Abans de l'alba (1995) i Abans de la posta (2004), de Richard Linklater, o Weekend (2011), del britànic Andrew Haigh. Fin de siglo, opera prima de l’argentí Lucio Castro que estrena en cinemes la plataforma Filmin, també ens parla d’una parella –aquí dos homes: l'Ocho i el Javi, un argentí i un català que es troben sexualment i afectivament durant una tarda d’estiu a Barcelona– i també acaba reflexionant sobre la inexorabilitat del pas del temps i sobre els anhels que, conseqüentment, queden insatisfets.

Moltes d’aquestes històries d’amor són, al cap i a la fi, històries de passions supeditades a les busques del rellotge, un temps que ofega i alhora desborda les emocions, i a Fin de siglo aquest fenomen determina una narració que no va ni enrere (com al film de Lean) ni endavant (com a la resta d’exemples), sinó que es desplega en diverses temporalitats –present, passat i condicional– i diversos escenaris del sentiment amorós. Potser ja ho hem vist a films de Rohmer o Hong Sang-soo, però la proposta de Castro és tant autoconscient com renovadora. Una sorpresa, en definitiva.