L’edició en DVD de Vida en sombras reuneix en un disc els 20 curts amateurs que s’han conservat de Llobet Gràcia i que representen el gruix de la seva producció cinematogràfica. En aquesta faceta el director va alterar el reporterisme i la ficció, capturant imatges de l’Exposició Internacional del 1929 o d’altres esdeveniments assenyalats, però també petites narracions de caràcter experimental i juganer, amb ús de tècniques com l’ stop motion i gran presència del seu univers familiar. Entre el cinema domèstic del director i Vida en sombras no hi ha un abisme tan gran com es podria pensar: en el Llobet Gràcia amateur ja apareixen l’interès pel cinema dins del cinema i els jocs entre llum i ombres, així com solucions estètiques que després recuperarà al seu únic llarg. El sabadellenc va pertànyer a la primera generació de cinèfils que van jugar amb el cinema, filmant només pel goig de filmar. Les seves imatges, doncs, són d’una puresa extraordinària.
La Filmoteca trenca el malefici de ‘Vida en sombras’
Es publica en DVD la versió íntegra del clàssic de Llobet Gràcia amb 7 minuts perduts durant 70 anys
És un dels quatre o cinc títols fonamentals del cinema català, segurament el més important de la primera meitat del segle XX. Vida en sombras és una pel·lícula d’una modernitat extraordinària per al seu temps (1948) -especialment en el context d’un cinema espanyol segrestat per la censura franquista-, plena d’idees formals insòlites que s’avança en dècades als Nous Cinemes dels 60. Però alhora també és un dels clàssics menys coneguts i amb una història més tràgica al darrere, com si una maledicció hagués caigut des del primer moment sobre Vida en sombras i el seu director, Llorenç Llobet Gràcia (Sabadell, 1911-1975). Un malefici que va començar a trencar-se als anys 80 amb la redescoberta del film i que ara passa definitivament a la història gràcies a la descoberta que ha fet la Filmoteca del muntatge original de Llobet Gràcia, perdut durant 70 anys i que ara es publica en DVD. La troballa no és qualsevol cosa: es tracta de la versió íntegra, i tal com la va concebre el seu director, d’una de les obres clau del cinema català i espanyol.
La història de Vida en sombras i del seu director van unides en molts sentits. Llobet Gràcia va ser un pioner de la cinefília a Catalunya i un dels fundadors del cinema amateur català, del qual és un dels grans referents. Vida en sombras va ser el seu primer i únic treball professional, una mena d’autoficció que entrelliga la biografia del cineasta amb la del protagonista, Carlos Durán, al qual seguim des del seu prodigiós naixement en una barraca de fira on es projecten les pel·lícules dels Lumière -és fill del cinema, se’ns ve a dir- fins al sorgiment infantil de la cinefília, els primers treballs com a càmera durant la Guerra Civil i la tragèdia personal que fa que giri l’esquena al cinema: la mort de la seva dona embarassada.
Tocat per la tragèdia
Vida en sombras es va projectar per primer cop el 9 de juliol de 1948 a Sabadell en una sessió privada de l’associació Amics del Cinema de Sabadell que el mateix Llobet Gràcia havia fundat el 1935. Uns dies després la vida imitaria el cinema de forma tràgica i el director veuria morir el seu fill. Poc després, la Junta d’Orientació Cinematogràfica franquista, incòmoda amb el retrat sense filtre ideològic ni heroisme que la pel·lícula feia dels combats a Barcelona, va atorgar-li a Vida en sombras una classificació que feia impossible estrenar-la. Calia presentar un recurs i un nou muntatge, però Llobet Gràcia no estava per la feina i, tot i haver hipotecat el patrimoni familiar per finançar la pel·lícula, se’n va desentendre totalment. Mai tornaria a rodar cinema professional.
Vida en sombras s’acabaria estrenant el 1949, però amb un seguit de talls i modificacions realitzats pel director Antonio del Amo i set minuts més curta que la versió projectada en petit comitè a Sabadell. Tot i la presència d’uns emergents Fernán Gómez i María Dolores Pradera de protagonistes, l’estrena va ser un fracàs: amb prou feines es va poder veure en quatre sales de Madrid i Barcelona i ningú la va defensar, de manera que va quedar relegada a l’oblit durant dècades fins que el 1973 la va recuperar el Cine Club de Sabadell i a principis dels 80 els festivals de Barcelona i Valladolid van projectar-la amb una gran acollida. El 1988 es veuria a Sant Sebastià i el 2008 seria ovacionada a Venècia, però Llobet Gràcia no veuria res d’això: va morir el 1976.
La reaparició de Vida en sombras va obligar a reescriure la història i el cànon del cinema espanyol, però quedava pendent garantir la conservació del film. La Filmoteca Espanyola en va restaurar una còpia en 35 mm el 1983 i la Filmoteca de Catalunya en va fer la primera restauració digital el 2012 a partir d’una còpia en 16 mm en molt bon estat trobada a la col·lecció de Pere Tresserra. Amb aquest material, l’equip de la Filmoteca va emprendre l’edició en DVD del film i tots els treballs amateurs de Llobet Gràcia. Buscant a l’arxiu de la Filmoteca van aparèixer uns materials que havia desat feia anys l’historiador i crític Miquel Porter Moix i que, un cop comparats amb els informes de la censura franquista del 1948, es revelen com els talls que Del Amo havia fet de la versió de Llobet. 70 anys després, el muntatge original de Vida en sombras veia la llum.
Alguns talls de Del Amo eren superflus, però d’altres alteraven substancialment l’estil de Llobet Gràcia eliminant els temps morts i les pauses que ell apreciava. Però els talls més dramàtics són els que fragmenten els plans seqüència de la pel·lícula, filigranes narratives com el meravellós travelling final que el muntatge de Del Amo mutilava. El DVD que publica la Filmoteca en col·laboració amb Intermedio inclou les dues versions, la que es coneixia fins ara i la descoberta; també un assaig visual que compara amb detall els dos muntatges i Bajo el signo de las sombras, el documental sobre Vida en sombras i Llobet Gràcia que va dirigir Ferran Alberich el 1984 amb motiu de la primera restauració del film. Tres de les entrevistes realitzades per al documental també estan incloses en versions extenses en què Carlos Serrano de Osma, Ángel Zúñiga i Delmiro de Caralt parlen del cinema amateur de l’època. Els curts amateurs de Llobet Gràcia completen una edició rigorosa i de gran transcendència històrica que fa justícia amb l’obra del director sabadellenc.