El film de catàstrofes més delirant i barat de la història

BarcelonaQuan era petit i es va estrenar Titanic, Dash Shaw jugava a imaginar-se que la seva escola s’inundava i l’aigua entrava per tot arreu. Molts anys després, consolidat com a novel·lista gràfic de prestigi internacional, ha convertit la seva fantasia juvenil en un dels films animats més imaginatius i desacomplexats dels últims anys, un deliri que barreja l’esperit teen i el cinema de catàstrofes: L’aventura del Posid ó, dirigida per John Hughes i animada per un fan de Ralph Bakshi sense un ral.

My entire highschool sinking into the sea es projectarà divendres al Festival de Cinema Independent Nord-americà de Barcelona, l’Americana, després del seu pas per Toronto i la Berlinale. “La pel·lícula és com la versió infantil d’un blockbuster de Hollywood: té explosions, taurons i molt color, però gairebé no té pressupost”, explica Shaw, que després d’intentar aconseguir finançament tradicional va acabar animant la pel·lícula ell mateix amb la seva dona (Jane Samborski) a la cuina del seu pis amb l’ajuda ocasional d’algun amic per dibuixar els fons. “Es tractava d’esbrinar si una animació tan limitada podia emocionar el públic”, comenta Shaw.

Els protagonistes són dos adolescents marginats que escriuen al diari de l’institut i veuen la seva amistat amenaçada per la relació d’un d’ells amb la directora del diari. El més gelós i impertinent, per cert, porta el nom del director: Dash Shaw. “En part és per la influència de còmics autobiogràfics -confessa-. Com moltes idees del film, té a veure amb coses dels còmics que traslladades al cinema resulten estranyes. Tots sabem que George Lucas s’identifica amb Luke Skywalker. Però, ¿i si el personatge es digués George Lucas? Molts no s’hi identificarien. I ja m’estaria bé: no tothom vol ser un granger espacial destinat a derrocar un imperi”.

Per ser un film tan humil, el càsting de veus sembla el d’una superproducció indie. Jason Schwartzman -peça clau de la troupe de Wes Anderson- cedeix la veu al protagonista, Lena Dunham a una de les noies populars de l’institut i Susan Sarandon a l’encarregada de la cafeteria. “Al Jason i a la Lena els vaig conèixer fa temps a través dels còmics. Quan van dir que sí ja em vaig atrevir a preguntar-ho a gent que no coneixia, com la Susan, i sorprenentment va acceptar. Va ser estrany dirigir-la, perquè òbviament jo no sé res d’interpretació, però està genial”.

En el món del còmic a Shaw se’l coneix sobretot per Ombligo sin fondo (Apa Apa), una ambiciosa obra de més de 700 pàgines que radiografia les psicosis d’una família, però el seu film potser té més en comú amb la barreja de gèneres del més transgressor Body world (Apa Apa). “És com un film d’acció i un experiment artístic, dos mons que al meu cap estan connectats però que abans no havia vist al cinema”, diu.

Nous films de Todd Solondz i Kelly Reichardt

Les joies de la corona de la quarta edició de l’Americana, que arrenca avui, són dues obres de cineastes consagrats que no havien accedit a la distribució comercial. Wiener-Dog és l’últim exercici d’incorrecció política de Todd Solondz, aquí acompanyat per la reina de l’ indie novaiorquès Greta Gerwig. L’altre plat fort és Certain women, nova incursió Kelly Reichardt en l’Amèrica rural que entrelliga les històries de tres dones. Alerta amb el càsting: Kristen Stewart, Michelle Williams i Laura Dern. La programació de l’Americana abunda en hits del circuit indie : la inaugural Donald cried, comèdia fosca i excèntrica; el retrat del món de les fraternitats americanes Goat, i el documental nominat a l’Oscar Life animated. I dos films abordaran el suïcidi en directe de la presentadora Christine Chubbuck: el drama Christine, amb Rebecca Hall i el documental Kate plays Christine.