La Filharmònica de Viena difon un estudi sobre el seu passat nazi

VienaL'Orquestra Filharmònica de Viena ha presentat a l'Òpera Estatal de Viena un documental sobre el seu paper durant el nazisme basat en un estudi que ha començat a publicar a la seva pàgina web, després recents crítiques sobre falta de transparència en la gestió del seu passat.

Segons la historiadora Bernadette Mayrhofer, tretze músics actius i tres de jubilats van ser deportats o obligats a fugir durant el nazisme. Cinc integrants de l'orquestra jueus van ser assassinats, un altre va morir després de ser desnonat i un altre, després de l'amenaça de ser deportat.

L'estudi revela que per ordre dels nazis van ser acomiadats tots els artistes jueus de l'orquestra i de l'Òpera de Viena, però, en canvi, després de la fi de la guerra hi va haver molt pocs acomiadaments de músics nazis, que van arribar a ser més de la meitat dels 123 titulars.

"Feia temps que es necessitava una mirada des de fora", va reconèixer en roda de premsa el director de la Filharmònica, Clemens Hellsberg, que el 1992 va escriure un dels llibres canònics sobre la història de l'orquestra, 'Democràcia de reis'.

En principi, estava previst que la investigació efectuada pels historiadors Oliver Rathkolb, Fritz Trümpi i Mayrhofer es fes pública el 12 de març, quan es compleixen 75 anys de l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich d'Adolf Hitler, però davant l'amplitud de l'estudi, s'ha començat a mostrar abans la seva publicació, que tindrà lloc en els pròxims dies.

Hellsberg admet que darrere de la decisió d'airejar el passat de l'orquestra, en aquests moments a la xarxa hi ha la "gran pressió mediàtica" i la necessitat d'adaptar-se a l'era digital. El músic va fer aquestes declaracions després de presentar un documental titulat 'Ombres del passat. Els filharmònics de Viena durant el nacionalsocialisme', en un acte en què també van participar el director de l'Òpera de Viena, Dominique Meyer, l'historiador Oliver Rathkolb i els directors Franz Welser-Möst i Zubin Mehta.

Un dels assumptes que han fet reviure la polèmica és la recent revelació que es va lliurar la rèplica d'un anell d'honor dels filharmònics al criminal de guerra nazi Baldur von Schirach quan va sortir de la presó el 1966. Schirach havia rebut l'anell d'honor dels filharmònics el 1942, però es va prendre quan va entrar a la presó. Més de vint anys més tard, un "emissari" de l'orquestra n'hi va lliurar una rèplica i fins ara no se sap qui va ser aquest misteriós emissari.

L'historiador i diputat dels Verds Harald Walser, el crític més incisiu de la Filharmònica en aquest aspecte, va explicar recentment que la institució es resistia a aclarir del tot el seu passat i que només actuava sota pressió mediàtica. Entre les crítiques que es van fer poc abans del Concert d'Any Nou l'1 de gener passat, hi havia també la manca d'informació a la pàgina web sobre els músics que van ser víctimes dels nazis. I en el capítol sobre el Concert d'Any Nou, tampoc s'esmentava a la web amb claredat que aquest espectacle −avui, el més popular de música clàssica− es va crear el 1939, en plena època nazi, per iniciativa de Clemens Krauss, un amic íntim del ministre de Propaganda nazi Joseph Goebbels.

"És sempre dolorós quan se sap que és la mateixa família la que ha fet el mal [...] Però els fets són els fets, la història no es pot canviar", va dir Meyer.