El Festival de Sitges viatja al fons de la nit amb Mario Casas

SitgesEl Festival de Sitges ha vibrat aquest dissabte amb la que fàcilment podria ser la millor actuació de Mario Casas, o com a mínim la més intensa i descarnada de la seva carrera. L'actor és el centre absolut de No matarás, un thriller insòlit que enganxa la càmera a un Casas arrossegat a un frenètic viatge al fons de la nit barcelonina per una noia que acaba de conèixer en un bar –la debutant Milena Smit–, tan magnètica com perillosa. El personatge de Casas no té res d'atractiu a primera vista: és un home gris i sacrificat, gairebé pusil·lànime, que treballa en una agència de viatges i ha tingut cura del seu pare malalt durant molt de temps. Però res com una nit plena d'alcohol, temptacions i violència extrema per portar qualsevol al límit i doblegar els seus codis morals.

Qui empeny Casas per aquest malson sense retorn és David Victori, el director de la cinta, que abandona l'estil convencional del seu debut (El pacto) per filmar No matarás des dels codis del cinema de guerrilla –càmera en mà, amb una sola òptica i escassa il·luminació–, però no per falta de pressupost, sinó per donar “llibertat absoluta” als actors per improvisar i moure's pels espais al seu aire. “De vegades arribava a la localització amb l'equip tècnic sense saber on se situaria el Mario –explica Victori–. I ell també descobria els espais al mateix temps que el seu personatge. Tot això podia ser un maldecap per a l'equip i hem hagut de desaprendre el que sabíem de fer cinema per obrir-nos a la intuïció”.

Un actor del mètode

Durant el rodatge, Casas es passava hores i hores dins del personatge, una estratègia que ja havia posat en pràctica abans i que el fa sentir més segur. “Aquest personatge està construït des de la veritat i la improvisació –diu l'actor–. Jo sé quines són les meves debilitats i l'única manera de combatre-les i sentir que estic fent una bona feina és no sortir del personatge”. Aquesta manera de treballar s'adaptava molt bé al mètode de Victori, que de vegades demanava als actors que improvisessin una estona, els deixava sols al decorat i, quan intuïa que estaven “posseïts pels personatges”, tornava a entrar amb l'equip i feia un senyal als actors perquè reconduïssin l'exercici a l'escena que tocava rodar.

La improvisació a No matarás s'estén a la mateixa història de la pel·lícula: ni Victori ni Casas tenien clar quin seria el final i es van proposar descobrir-lo a mesura que la rodaven. “La pel·lícula sorgeix de preguntar-me si unes circumstàncies concretes podrien fer que un home bo matés algú –explica Victori–. I la idea era que fos el mateix procés de fer la pel·lícula el que ens donés la resposta, descobrir si aquest personatge, tan bona persona i bon amic, que està sempre pels altres, és realment així, si la seva bondat neix d'un equilibri interior o és una careta”.

Casas trenca el tabú

Comentant el seu treball a No matarás, Casas trenca un dels grans tabús dels actors: parlar amb naturalitat del seu coach d'interpretació, una figura habitual de les estrelles però que molt actors miren de mantenir oculta. “Jo reivindico el treball amb coach, i fins i tot que m'acompanyi en els rodatges –diu–. Al cap i a la fi, el director no es pot fer càrrec de tot, també ha d'estar pendent de maquillatge, fotografia, vestuari... I un coach et manté tot el dia connectat perquè arribis a l'escena amb el motor escalfat”. Victori qualifica de “fantàstica” l'experiència amb Gerard Oms, el coach de Casas. “Jo era la primera vegada que treballava amb un coach i ara el veig com un cap de departament més, algú que té cura que en el seu àmbit tot estigui a punt a l'hora de rodar”.

Una de les sorpreses de No matarás és el treball de Milena Smit, agent del caos amb forma de dona de somriure provocador que sacseja en qüestió de moments la vida del protagonista. Sense experiència prèvia com a actriu, Victori la va descobrir per Instagram i va decidir que ella i Casas es coneguessin rodant la pel·lícula. “Treballar amb algú com la Milena et fa millor actor –diu Casas–, perquè té una energia tan fresca i lliure de mecanismes que d'alguna manera et condueix a la veritat. Així que m'agafava a la seva energia i em deixava portar. I crec que el seu treball reuneix les característiques per estar nominada com a actriu revelació als Goya: té alguna cosa diferent i és magnètica”.