El Festival Sâlmon escampa les arts vives més experimentals per Barcelona

BarcelonaEls últims anys el Festival Sâlmon ha centrat els esforços en escampar les propostes artístiques i aconseguir, així, que els resultats de llargs i intensos processos de creació es poguessin veure per tot Barcelona. En la nova edició del festival, que comença aquest dijous i s'allargarà fins al 16 de febrer, la filosofia es manté. "Volem fer extensibles a tothom les creacions dels artistes que han rebut un acompanyament de diversos espais i estructures de Barcelona", diu la directora del festival, Cristina Alonso. Per això la programació del Sâlmon ocuparà des del Graner, La Caldera i el Mercat de les Flors fins a espais més o menys insòlits com el CaixaForum, el Macba i les Piscines Picornell.

Obert a tota creació relacionada amb les arts vives, al Sâlmon s'hi poden veure peces de dansa, performances, teatre i obres que fusionen diverses disciplines. L'element que les uneix totes és l'experimentació. Per això aquest any el festival acollirà propostes com el solo Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? de Georgia Vardarou, una creadora grega que treballa el diàleg entre el cos i la imatge des de l'abstracció. També passaran pel Sâlmon Várvara de Bárbara Sánchez, que s'acosta a la figura de Maria Magdalena amb una mirada contemporània, i Los Voluble, uns habituals del Sónar que amb Flamenco is not a crime dissolen les fronteres entre l'electrònica i el flamenc en una solució d'alt voltatge polític.

Si bé un bon gruix de la programació del Sâlmon prové de les residències d'artistes en equipaments de la ciutat, el festival també rescata algunes peces que ja s'han estrenat. És el cas de Kultur d'El Conde de Torrefiel, que es va poder veure al festival Temporada Alta, i Pienso casa, digo silla de Las Detectives, una creació centrada en les visionàries de l'Edat Mitjana que ja es va presentar al Festival Grec. Entre els noms d'aquest any destaca també Marta Izquierdo, que ha elaborat una peça sobre les majorettes a partir dels seus atributs i vocabulari corporal, i Óscar Bueno, que explora la idea d'imaginar sons i de representar una banda sonora a través d'imatges visuals.