El festival Protesta reivindica la crítica social
BarcelonaTant el nom com la frase que el defineix són prou eloqüents: Protesta, Festival Internacional de Cinema de Crítica Social. El projecte, nascut el 2013, arriba ara a la cinquena edició, que se celebra a Vic des demà fins al 28 d’octubre i presenta onze llargmetratges, deu dels quals són documentals, i 42 curtmetratges. S’hi podran veure, per exemple, I’m not your negro, de Raoul Peck, un documental sobre la pervivència del racisme i la violència contra la comunitat afroamericana dels Estats Units; Saving Banksy, de Colin M. Day, que reflexiona sobre el conflicte moral entre l’art al carrer i la seva mercantilització, i Hotel Cambridge, d’Eliane Caffé, que mostra la situació del moviment brasiler dels sensesostre i els refugiats que ocupen un edifici abandonat del centre de São Paulo.
El Protesta va sorgir per posar sobre la taula “una sèrie d’idees perquè la gent hi doni voltes” i “uns temes que surtin molt més de dins i de la crítica del propi entorn”, tal com explica una de les seves organitzadores, Laura Arau. L’equip del Protesta articula la programació de cada edició al voltant d’un aspecte de la realitat social. En anys anteriors van abordar la desobediència civil, els pobles en lluita i les dones rebels, i aquest any l’art com a mitjà de transformació social. “Les arts per si mateixes són transgressores i porten la denúncia i l’esperit crític”, diu Arau, que recorda que aquest Protesta també està dedicat als avis i àvies: “Sense àvies no hi ha revolució”, afegeix.
Un dels objectius del festival és difondre cinema de denúncia i despertar l’esperit crític, també entre nens i nenes. Aquest propòsit amara els diferents àmbits del Protesta, tant les projeccions, incloses les de pel·lícules per a públic infantil com La vida d’en Carbassó, com les activitats paral·leles, que consisteixen en concerts, conferències, espectacles, exposicions i taules rodones, com ara la que compartiran Najat El Hachmi, Júlia Barceló i Núria Araüna: On són les dones en l’àmbit artístic i cultural?
La seu del festival és Vic, però aquest any, i després d’un pròleg a Barcelona, es farà també una projecció a Manresa, la del documental I’m not your negro a l’Auditori Plana de l’Om. El Protesta vol eixamplar el radi d’acció del festival portant-lo a altres ciutats. Segons Arau, els últims anys el festival “ha tingut un creixement exponencial”, com demostra el fet que cada vegada és més decidida l’aposta pels llargmetratges: dels sis del 2016 s’ha passat als onze d’aquesta edició. A Vic les projeccions són al Cinema Vigatà, i les activitats paral·leles en espais com La Reciclària, la Universitat, la Biblioteca Joan Triadú i la Fundació Antiga Caixa de Manlleu, entre d’altres. Pel que fa a les entrades, cap projecció supera els cinc euros. “L’accés a la cultura ha de ser universal, i per tant els preus han de ser equilibrats i populars”, diu Arau. Tot i que aquest any rep subvencions de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vic, l’objectiu és “aconseguir que el festival sigui de qualitat i autogestionat”.
