El Festival de l'Arquitectura serà "una barreja entre una Biennal de Pensament i unes Festes de la Mercè"

BarcelonaLa ciutat de Barcelona és multidimensional: té un patrimoni ric que és un gran potencial turístic, sobretot amb el Modernisme; als seus carrers hi ha obres de grans arquitectes estrella, com Jean Nouvel i Herzog & De Meuron, encara que no sempre encaixin amb el teixit urbà, i al llarg de la història ha crescut aprofitant l'impuls de grans esdeveniments, també amb les seves llums i les seves ombres, com l'Exposició Universal del 1929, el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum de les Cultures. Ara Barcelona busca el seu model de futur, i la designació com a capital de l'arquitectura del 2026 és una oportunitat imperdible per treballar-hi des d'ara mateix. "Crec que Barcelona no necessita cap d'aquests models, però sí que tenen molt d'aprofitable, i la ciutat no s'esgota en aquestes respostes", ha afirmat aquest dilluns l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la presentació institucional de Barcelona com la Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026, que també inclou la celebració del Congrés Mundial dels Arquitectes per segona vegada després de la llegendària edició del 1996. "El que Barcelona necessita sobretot és ser ella mateixa, que la ciutadania defineixi la ciutat que vol ser, i a partir d'aquí fer la transformació urbana que volem i necessitem, sense desaprofitar cap oportunitat, que també poden ser grans esdeveniments; però triant-les nosaltres, que no siguin sobrevingudes", explica Colau.

L'element imprescindible de la futura transformació de Barcelona, que està considerada com un referent de la innovació en el camp de l'arquitectura i l'urbanisme, és la resposta als reptes de les grans ciutats al segle XXI: la lluita contra les desigualtats, la cohesió social, el canvi climàtic. "És hora que es posin les persones primer, sense excuses. L'arquitectura té sentit quan serveix per millorar de manera objectiva la vida de la gent, amb habitatge assequible i digne, serveis públics, centres cívics, jardins, parcs, un espai públic de qualitat...", diu Colau. L'objectiu és que Barcelona es converteixi en una ciutat més democràtica, saludable i sostenible.

Per a Colau, el futur de Barcelona s'ha d'inspirar en la innovació del Pla Cerdà, encara que els seus detractors asseguren que l'urbanisme tàctic que impulsa l'Ajuntament de Barcelona el posa en perill, i aquest futur passa per un canvi "'d'escala". "Ara mateix Barcelona té una nova ciutat creixent en el seu interior, una autèntica metamorfosi", assegura.

El procés d'organització de la capitalitat serà "col·lectiu" entre totes les institucions i entitats dedicades a l'arquitectura de la ciutat, i el resultat serà "una festa de l'arquitectura", com explica la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz. Això vol dir que la Setmana de l'Arquitectura creixerà a partir del 2022 i es convertirà el Festival de l'Arquitectura de Barcelona. Per això se sumaran a l'organització el govern espanyol, la Generalitat i el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE). Hi haurà una ciutat convidada en cada edició per "intercanviar a tots nivells els reptes amb una altra ciutat", com diu també Sanz, tot i que no fa públic quina serà la primera convidada. La primera edició d'aquest festival, al qual volen donar una volada internacional, es farà al maig i serà temàtic, estarà dirigit als barris i posarà en valor elements de Barcelona com el seu patrimoni industrial, entre altres línies possibles. "Serà com una barreja entre una Biennal de Pensament i unes Festes de la Mercè", explica Sanz. Pel que fa al desenvolupament dels actes del festival i de la capitalitat del 2026, els organitzadors treballen amb tres espais: un espai un comissariat, un consell de persones expertes que puguin donar assessorament i un tercer espai més obert on la ciutadania pugui participar.

Les cinc institucions que impulsen la capitalitat i treballen perquè Barcelona es converteixi en "l'epicentre mundial de l'arquitectura" són l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agenda Urbana i Arquitectura del govern espanyol i el CSCAE. "El nostre espai urbà està afectat actualment per una sèrie de disrupcions com el canvi climàtic, les migracions, la fragilitat de la cohesió social i la digitalització, i en aquests moments ens és molt necessari el paper mediador que l'arquitectura pot exercir per fer més fàcil la vida de les persones", diu el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra. "L'arquitectura és un agent de canvi potentíssim en les nostres ciutats", subratlla Iñaki Carnicero, el director general d'Agenda Urbana i Arquitectura. També recorda que 5.820 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència estaran destinats a l'arquitectura, per rehabilitar habitatges i edificis, i per a la construcció d'habitatges de lloguer assequible, i que la llei de la qualitat de l'arquitectura espanyola entrarà al Congrés en primera ronda aquest dimarts.

El caràcter cultural de l'arquitectura

La degana del COAC, Assumpció Puig, subratllat que la capitalitat posa en relleu el paper transformador de l'arquitectura i que és un àmbit d’interès general. "L'arquitectura és cultura", afirma. També que l'arquitectura a Barcelona és reconeguda per la seva singularitat i perquè ha teixit l'espai públic. "Barcelona és una ciutat cívica, des de fa molt temps", subratlla. "Si el ciutadà està orgullós de la seva ciutat, la ciutat tirarà endavant segur". Per a Lluís Comerón, el president del CSCAE), els millors moments de l'arquitectura es produeixen en "els moments de canvi", perquè és quan revela que "és útil" i dona "nous escenaris" per als canvis que es produeixen a la societat.