TEATRE
Cultura28/06/2018

El festival Grec trenca la quarta paret

Àlex Rigola tanca 'Vania' dins d'una caixa de fusta per a 60 espectadors a la Sala Muntaner

Laura Serra
i Laura Serra

BarcelonaEl testimoni d’una transsexual en trànsit, la teràpia d’una parella que conviu amb la violència de gènere, el teatre sensorial i el teatre a un metre de l’espectador. Les primeres obres que es podran veure dilluns després de la inauguració del festival Grec tenen en comú la voluntat d’explicar la veritat trencant la quarta paret. És el que fa Àlex Rigola a Vania, el text de Txékhov que ha tancat dins d’una caixa de fusta per a 60 espectadors que instal·larà a la Sala Muntaner del 5 al 29 de juliol. Rigola vol eliminar les barreres entre els intèrprets i els espectadors. “M’interessen les vides de les persones, no els personatges”, diu. Per això demana als actors que “visquin” aquesta peça existencialista sobre les expectatives de la vida i la realitat. “Són preguntes que ens fem i que ens porten a la frustració fins que acceptem què som. Si acceptem que la vida és dolor podrem gaudir dels moments feliços”, diu citant Schopenhauer.

Marta Buchaca preestrena al Grec (a l’Espai Bonnemaison, del 19 al 22 de juliol) un espectacle sobre la violència de gènere que no deixa marques ni morts, “la més difícil de veure”, diu. L’autora vol contradir els estereotips que diuen que només les dones “bastes, de classe baixa i pobres” pateixen violència masclista: és transversal però n’hi ha que no ho expliquen. Buchaca inicia una trilogia que parteix de casos reals i d’experts per explicar la teràpia d’una parella amb la seva psicòloga (Anna Alarcón, Bernat Quintana i Maria Pau Pigem).

Cargando
No hay anuncios

Raphäelle és el tercer espectacle documental de Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer a partir d’un testimoni. En aquest cas és una jove transsexual que està en trànsit per ser dona i que fa plantejar preguntes sobre rols i identitat: “Què significa ser home? Com s’aprèn a ser dona? Quina mirada tenen els països desenvolupats sobre les minories?”, planteja Fernández. Seran al CCCB del 12 al 15 de juliol. El mateix teatre acollirà del 6 al 8 de juliol un muntatge del Teatro de los Sentidos en col·laboració amb el director hongkonguès Tang Shu-wing. Our death won’t hurt anybody és un muntatge de quatre hores que rellegeix el tractat filosòfic i militar de L’art de la guerra, de Sunzi, en clau de teatre físic, visual i sensorial que convida a conèixer l’altre per evitar el conflicte: “Per guanyar no has de fer la guerra”, diu el director.