Grec 2018 : Realitat vs. bellesa

‘El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk’ inaugurarà aquest dilluns el Grec 2018. Triem 15 imperdibles del festival

Grec 2018 : Realitat vs. bellesa
i Laura Serra
30/06/2018
6 min

BarcelonaComencen trenta nits d’estiu en què el festival Grec oferirà una vuitantena d’espectacles de teatre, dansa, música i circ. ‘El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk’ inaugurarà aquest dilluns el Grec 2018 al teatre de Montjuïc -els teatres de la ciutat ja han estrenat les noves produccions- i començarà un viatge que permet aproximar-se als problemes de l’actualitat o evadir-se’n a través de la plàstica. Triem 15 imperdibles del festival.

“El teatre documental és tendència a Europa”, afirma el director del Grec, Francesc Casadesús, i el festival d’estiu de Barcelona n’és un reflex. “Hi ha molt teatre del present, ganes de trobar la veritat o de parlar de coses que són veritat”, afegeix. L’artista no busca personatges o ficcions, sinó que es capbussa en la realitat. “Hi ha problemes tan a flor de pell que l’artista no pot fugir-ne”, diu Casadesús. Shakespeare no sempre és la taula de salvació. Patriarcat, capitalisme, explotació, immigració són al menú del festival. Però també hi ha concessions-no per això banals- al plaer durant les nits d’estiu. Triem, amb el director del Grec, 15 espectacles imprescindibles.

'Ombra (parla Eurídice)' de Katie Mitchell

VERITAT

Un rodatge als inferns

La directora anglesa Katie Mitchell és la cirereta d’aquest Grec. No és fàcil que arribin a casa nostra els seus controvertits espectacles cinematogràfics. A sobre, a Ombra parteix d’una obra de la Nobel Elfriede Jelinek sobre el mite d’Orfeu i Eurídice amb actors de la Schaubühne de Berlín. Una pel·lícula en directe sobre un cantant famós i masclista que intenta rescatar la seva amant. TEATRE LLIURE, 12 I 13 DE JULIOL

L’altra teoria King Kong

L’Agrupación Señor Serrano també utilitza el live cinema en les seves originals creacions, que mesclen tot tipus d’informació i recursos plàstics. A les maquetes que fan servir -per exemple a la rodona Birdie - hi incorporen música i actors humans per explicar els efectes del capitalisme. La metàfora del sistema són l’insaciable King Kong i els plàtans d’importació. TEATRE LLIURE, 4 I 5 DE JULIOL

Identitats creuades

Si un festival és un espai per a la descoberta, el Grec ens descobreix Sachli Gholamalizad: dona, directora, immigrant i iraniana. Després de ser actriu en sèries belgues, ha creat i protagonitza al teatre A reason to talk, un muntatge multimèdia i multipremiat en què entrevista la seva mare i la seva àvia per parlar de les noves identitats. MERCAT DE LES FLORS, 24 I 25 DE JULIOL

Multiculturalitat de veritat

Una altra de les perles del festival és Panorama, de la companyia italiana Motus, a l’avantguarda europea. Van aterrar per primer cop al Grec el 2009 i l’últim que hi van presentar és el monòleg autobiogràfic sobre la intersexualitat MDLSX. Ara parlen actors immigrants que viuen a Nova York, però no ho fan en primera persona. Així el teatre converteix en universal el que és personal i s’adonen de la impossibilitat de ficar-se en calaixos que tanquin la seva ètnia, nacionalitat o professió. HIROSHIMA, DEL 18 AL 20 DE JULIOL

Terrorisme a la plaça

S’obre el teló i apareix un altar amb flors i espelmes. El Conde de Torrefiel reflexiona a La plaza sobre la violència present en totes les civilitzacions, “sobre la por a l’altre i la pluralitat de les societats”, diu Casadesús. En aquest assaig escènic Tanya Beyeler i Pablo Gisbert connecten els atemptats terroristes amb la imprevisibilitat del futur. SANT ANDREU TEATRE, 5 I 6 DE JULIOL

'Vania', d'Àlex Rigola

Existencialisme en una capsa

Avalada per grans crítiques, arriba la versió d’Àlex Rigola de L’oncle Vània de Txékhov. El seu nou dogma: “Renego de la quarta paret. M’interessen les persones, no els personatges. Els actors se serveixen de l’autor i el director per explicar-se a ells mateixos, el seu dolor i patiment”, diu Rigola. Ariadna Gil, Irene Escolar, Gonzalo Cunill i Luis Bermejo viuen el desassossec de Vania tancats dins una caixa per a 60 localitats , a un pam de l’espectador. SALA MUNTANER, DEL 5 AL 29 DE JULIOL

L’assassinat d’un homosexual

De Milo Rau han arribat obres de teatre documental sobre violències brutals, com el genocidi ruandès i l’assassí de nens Marc Dutroux. Ara comença una sèrie en què el joc amb les formes teatrals clàssiques també hi tindrà un paper: L’assaig és teatre documental dins el teatre. Una ficció sobre la reconstrucció de l’assassinat d’un homosexual a Lieja. L’obra ve directament dels festivals més importants, Kunsten i Avinyó. TEATRE LLIURE, 29 I 30 DE JULIOL

La gentrificació a escena

A cada nou contracte de lloguer, l’habitant de Barcelona ha de buscar pis una parada de metro més lluny. Mos Maiorum tornen al teatre documental amb Gentry : a partir de 46 entrevistes amb experts, activistes i afectats, aborden un tema tan candent i preocupant com la gentrificació però amb l’avantatge que el teatre permet passar de la fredor de les xifres a la connexió emocional. HIROSHIMA, DEL 7 AL 9 DE JULIOL

Abans del feminicidici

I si el teu marit t’aixequés la mà? Només una vegada parla de la violència masclista soterrada, dels insults, la falta de respecte i el silenci. I d’on és la línia vermella. Marta Buchaca imagina la teràpia entre un escriptor, una editora i la seva psicòloga en un muntatge contra els clixés de dones agredides i basat en fets reals. ESPAI BONNEMAISON, DEL 19 AL 22 DE JULIOL

El tabú de la mort fetal

La dramaturga Clàudia Cedó posa llum a un tabú femení fins ara silenciat i que ha patit en primera persona, la mort perinatal. I ho fa desdoblant la protagonista d’ Una gossa en un descampat entre la dona que perd físicament el nen i la que pobla els seus pensaments (Maria Rodríguez i Vicky Luengo). Un muntatge que esquiva el sentimentalisme i busca recer en el propi teatre. SALA BECKETT, FINS AL 29 DE JULIOL

'Una gossa en un descampat' de Claudia Cedó

PLASTICITAT

L’art de la cal·ligrafia xinesa

Pine smoke és el diàleg Orient-Occident dut a la pràctica: precisió asiàtica amb música de John Cage. La companyia taiwanesa Cloud Gate basa el seu exquisit moviment en disciplines com la meditació, les arts marcials i el txikung. Plaer visual per a grans públics. La seva cara B seria la coreana Eun-me Ahn: dansa pop que convida a la pista de ball deu àvies coreanes perquè contagiïn la seva felicitat. Una mirada divertida a “l’Àsia que no entenem”, resumeix Casadesús. TEATRE GREC, 10 I 12 DE JULIOL / MERCAT DE LES FLORS, 9 I 10 DE JULIOL

Un soldat a les trinxeres

Akram Khan es retira de l’escenari: no tornarà a ballar una peça sencera després del solo Xenos. Ocasió única per veure la perfecció d’aquest ballarí i coreògraf anglès d’origen bengalí -amb cinc músics a escena- que explica amb imatges plenes de bellesa el drama dels soldats hindús que van deixar-se la vida combatent per a la seva colònia en la Primera Guerra Mundial. MERCAT DE LES FLORS, DEL 3 AL 5 DE JULIOL

Nacionalisme en imatges

Jan Fabre és per sobre de tot un artista visual. Després de quinze anys sense passar per Barcelona -i un any abans de portar al Lliure la maratoniana Mont Olympus -, presenta A Belgian rules / Belgium rules, en què aborda el nacionalisme a cop d’impressions visuals que posen el dit a la ferida. Autocrític i autoparòdic amb el seu país, Fabre desplega al llarg de quatre hores tòpics, llengües, clixés, absurditats, patates fregides i majorets amb banderes. “És molt actual, hi ressonen imatges que tenim fresques de l’11-S i el confrontament sobre què vol dir ser belga, o català”, diu Casadesús. TEATRE LLIURE, 20 I 21 DE JULIOL

'Belgian rules / Belgium rules'

Fredor contemporània

Com seria el món sense sentiments? Com serien les persones sense un bri d’humanitat? Aquest és el lloc que La Veronal ha retratat a Pasionaria (res a veure amb Dolores Ibárruri). A l’enigma i l’angoixa habituals de les obres de Marcos Morau s’hi suma la fredor inexpressiva dels robots. Ens situa en un lloc inhòspit que podria ser un hotel o un centre psiquiàtric. O, senzillament, el futur. TEATRE LLIURE, 25 I 26 DE JULIOL

Misteris de la física

Minuit sembla impossible. El fenomen del circ a França, Yoann Bourgeois, desafia les lleis de la física en un espectacle que juga amb el pèndol, el moviment, la paràbola, la suspensió, la resistència i les cordes (també d’una arpa). Com que ja no hi ha entrades per del Baró d’Evel, heus aquí una bona descoberta. MERCAT DE LES FLORS, 15 I 16 DE JULIOL

stats