El festival Grec 2021 serà més llarg, més escampat i més negre
L'Àfrica protagonitzarà la programació del 10 de juny al 31 de juliol, amb un centenar d'espectacles en 40 espais de la ciutat
BarcelonaSi la celebració del Grec 2020 va ser una injecció d'optimisme i sostenibilitat per al sector de les arts escèniques i el seu públic, el del 2021 no serà menys. El festival d'estiu de Barcelona serà més llarg que mai (començarà el 10 de juny amb una desena de reprogramacions de l'any passat i s'allargarà tot el juliol) i, tot i que el centre seguirà sent a Montjuïc, s'escamparà per 40 espais de la ciutat per donar suport al teixit local, que hi participarà amb més coproduccions que mai. Serà un festival "optimista, potent i ambiciós, a l'altura dels millors Grecs", assegura el director Francesc Casadesús. Tampoc no renunciarà a portar propostes internacionals: Peter Brook, Brett Bailey, Rimini Protokoll, Jan Lawers, Bokanté... la majoria d'ells fitxats "a través de pantalles i fent teletreball". Per tant, estarà ple de sorpreses per a tothom, fins i tot per als programadors, que confien que serà logísticament viable: alguns festivals d'estiu francesos ja s'han anunciat (Avinyó, Montpeller, Lió...), de manera que moltes de les companyies que vindran faran una gira.
El focus d'aquest any es posarà en la creació africana i, si bé vindran companyies d'aquest continent convidades (la bomba de Mali Fatoumata Diawara, la dansa de Serge Aimé Coulibaly de Burkina Fasso, el Groupe Acro-batique de Tànger, el francès Mohamed El Khatib, etcètera), els protagonistes principals seran els afrodescendents que viuen a Barcelona. "No vol ser un festival folklòric", avisa Casadesús, sinó apel·lar "a la nostra sang negra". L'espectacle inaugural, el 27 de juny al Teatre Grec, serà l’adaptació teatral de la novel·la Carrer Robadors de Mathias Enard, dirigida per Julio Manrique i amb un repartiment d’actors joves d'arrel catalana, castellana i àrab. Aquest viatge d'aventures, identitat i amor va des de les primaveres àrabs fins a la Barcelona del 15-M.
La majoria de projectes internacionals o bé es crearan a Barcelona o bé dialogaran amb el talent local (per exemple el Trio da Kali, que tocarà amb músics barcelonins; el teatre comunitari de Didier Ruiz amb immigrants de 70 anys; o Afropolis de Qudus Onikeku, un jove creador de Lagos que treballarà tres setmanes al Graner amb artistes locals i mostrarà una performance de 6 hores). Pel que fa a la música, al Teatre Grec hi actuaran bandes que no hi han tocat mai, com Sopa de Cabrat, Concha Buika, Rodrigo Cuevas i Love of Lesbian, que tancarà el festival. A les sales s'ha deixat espai per a les productores de la ciutat, amb cicles de veus (que hi porten de Sey Sisters fins a Lídia Pujol i Tarta Relena) i actuacions com la d'Imany. El 53% d'obres programades tenen dones en els càrrecs de direcció.
Ada Colau ha recordat avui que el Grec 2020 va ser "èpic", perquè "es va tirar endavant al contrari del que feien la resta de ciutats europees i ens deia el Procicat". "El Grec va ser un èxit, va ser un altaveu al món de la ciutat de Barcelona, que va enviar el missatge que la cultura és segura i és un dret per a la vida digna", ha assenyalat Colau. Enguany es passa d'un festival de resistència a un festival que sembla gairebé normal, tot i que l'aforament es manté al 50% (les entrades es posen a la venda per bombolles) amb possibilitat d'arribar al 70%. Entre els descomptes hi ha el Bonus Cultura i tarifes planes de fins a 15 euros per als joves. BTV retransmetrà una desena dels espectacles per als qui no s'atreveixin a anar al teatre. La plaça Margarida Xirgu serà un dels grans espais del festival, perquè es convertirà en un gran restaurant servit pels bars i restaurants del Poble-sec i amb programació en directe. El pressupost del festival és de 3.300.00 euros, dels quals 200.000 euros es recuperen de l'any passat. 900.000 es destinen a coproduccions amb el teixit local.
Els hits a Montjuïc
Al Teatre Grec s'hi podrà veure La casa de los espíritus d'Isabel Allende –que dirigeix Carme Portaceli i ara triomfa a Madrid– sobre el creixement del feixisme, una obra que es recupera de l'any passat. Al Teatre Lliure hi anirà la versió de Tempest Project de Peter Brook, un relat on explica tot el seu saber teatral a l'escenari; la distopia Samsó de Brett Bailey, que passarà abans per Avinyó; l'espectacle musical Dear Winnie sobre la dona de Mandela i en general la dona activista africana; La mala dicció, del tàndem Jordi Oriol i Xavier Albertí; i noms com Angélica Liddell (amb producció de Milo Rau). En dansa, hi haurà més noms com María Pagés, Les Impuxibles, Guy Nader i Maria Campos.
Programació temàtica
També hi haurà una programació familiar i de circ, amb companyies com Eia, l'Ateneu 9 Barris o Rhumia. Algunes sales tindran programació temàtica: la Sala Hiroshima se centrarà en el postcolonialisme des de la visió blanca i al Sat! la mirada serà de creadors negres. El Teatre del CCCB acollirà teatre comunitari on participen no professionals, com Dále recuerdos de Didier Ruiz amb afrodescendents de 70 anys o bé un espectacle de dones immigrants de Nadia Beugré.
Als museus
A la ciutat, el Grec arriba a diversos museus. A banda del teatre comunitari, el CCCB acull Rimini Protokoll, que aterra per la porta gran amb una acció performàtica on el públic es posa en la pell de ciutadans de diferents ciutats. Al MNAC s'hi veurà Paisatges culpables: en una sala del museu hi haurà una instal·lació on et poses en un escenari de Homs destruïda. Al Macba un performer es posarà dins una bola de vidre. I també la Filmoteca se suma al festival, per exemple amb el Mahabarata de Peter Brook sencer, entre altres.
Als teatres de la ciutat
I als teatres de la ciutat hi haurà les recuperacions de Pedro Páramo al Teatre Romea amb Mario Gas i Vicky Peña, L'habitació blanca de Lautaro Perotti, Una galaxia de luciérnagas d'Aina Tur, Sílvia Pérez Cruz dirigida per Pablo Messiez i La gavina d'Àlex Rigola. De noves produccions hi haurà Combat de negres i gossos al Tantarantana, Paisatges als ulls a Eòlia i propostes de les sales no vinculades a la negritud com Simon Stephens i Sixto Paz a la Sala Beckett, Jordi Prat i Coll amb M'hauríeu de pagar a l'Atrium o Soc el vent de Jon Fosse a l'Akadèmia. La programació és més llarga: Sol Picó, Pep Tosar, Needcompany, Pepa Plana, T de Teatre, Ivan Benet...
"És un festival ple de descobriments i de la força de la creació de Barcelona", diu Casadesús, a qui l'Ajuntament de Barcelona li ha ampliat el contracte per a dues edicions més. El director destaca també les activitats paral·leles, on hi haurà debats, programes de ràdio sobre música africana jove, convocatòries als centres cívics per trobar l'Àfrica amagada i altres coproduccions de petit format que s'infiltraran per tota la ciutat.