Com Shellac als Primavera Sound, el director barceloní Marc Ferrer s'està convertint en la pedra angular de la programació del D'A: des que hi va debutar el 2016 amb Nos parecía importante, no ha faltat a la cita amb el festival, i l'any passat fins i tot es va fer càrrec de l'espot oficial. Aquesta edició, Ferrer farà honor a la seva condició oficial d'autor de culte de la casa filant encara més prim i presentant un migmetratge rodat i ambientat al D'A del 2019 amb el leitmotiv del convidat estrella d'aquella edició, Louis Garrel, a qui persegueixen els protagonistes de la pel·lícula. “És un cineasta únic per moltes raons i hi mantenim una relació molt especial que s'ha anat construint de manera molt natural, és el nostre director fetitxe –explica Ríos–. És que fins i tot coincideix que la nostra imatge d'aquest any és un cor i el seu curt es diu, precisament, El corazón rojo".
Herzog, Aznavour i Tarkovski transformen el D'A en un festival online
L'edició que acollirà Filmin inclourà 45 llargs amb xerrades i presentacions virtuals
BarcelonaL'anunciada transformació exprés del D'A en un festival online s'ha consumat aquest dimecres amb l'anunci de la programació: 45 llargmetratges i 19 curts configuren un cartell que podria competir amb la majoria de festivals convencionals del país i que té pocs rivals en el panorama en línia. Hi ha dos pilars del cinema d'autor contemporani com Werner Herzog i Arnaud Desplechin, i també cineastes consagrats com Christophe Honoré, Kyoshi Kurosawa i Jessica Hausner, protagonista d'una retrospectiva que inclou el seu últim treball, Little Joe. El programa online representa un 70% de les prop de 70 pel·lícules confirmades abans que la crisi del coronavirus obligués a replantejar de cap a peus el festival. “La majoria dels autors i productors han entès la situació i han mantingut el compromís", explica Carlos R. Ríos, director del festival, per a qui l'objectiu principal era “salvar tota la feina feta” per l'equip del D'A. “I en només una setmana ja teníem un gruix suficient de pel·lícules per garantir que podíem fer el festival”.
L'aliat natural en aquesta reconversió en línia accelerada ha sigut, esclar, la plataforma Filmin, que acollirà del 30 d'abril al 10 de maig (les dates previstes inicialment) la programació del D'A. L'abonament costarà 25 euros (amb tres mesos de subscripció a Filmin de regal) però per als que ja són subscriptors de Filmin el festival serà gratis. Sense abonament ni subscripció a Filmin, el preu de les pel·lícules serà de 3,95 euros i el dels curts de 0,95. “No volíem que la política de preus fos un impediment –explica el director–. A més, som un festival amb aportacions públiques així que la prioritat era fer-lo tan accessible com fos possible”. Per compensar una part de la caiguda d'ingressos esperada, Filmin participarà en el finançament del festival. Serà una de les poques aportacions privades d'un pressupost en què, fins ara, el 55% era d'ajudes públiques i la resta d'aportacions de patrocinadors, col·laboradors, venda d'entrades i altres activitats. “Pràcticament tots els recursos privats desapareixen –admet Ríos–. Per contra, ens estalviem el lloguer dels cinemes, el personal de sala, la impressió del catàleg, etc. Crec que més o menys podrem capejar la situació i no serà un daltabaix econòmic”. El D'A fins i tot mantindrà el premi de 10.000 euros per al guanyador de la secció Talents. “És un esforç, però volíem mantenir el compromís que havíem tancat i donar suport a una indústria que també es veu tocada en aquesta situació”, diu Ríos.
Tripleta de documentals biogràfics
Pel que fa a la programació, Ríos destaca que un dels plats forts és el documental Nomad. In the footsteps of Bruce Chatwin, el càlid homenatge de Werner Herzog al seu amic Bruce Chatwin, escriptor de viatges i ànima aventurera que va morir de sida el 1989. “És un dels seus millors documentals i, a més de parlar de Chatwin, és una pel·lícula sobre la seva pròpia relació amb el cinema”, explica Ríos. No serà l'únic documental biogràfic del D'A, que també n'inclourà un de molt especial sobre Charles Aznavour filmat per ell mateix: Aznavour by Charles, que dirigeix Marc Di Domenico, està construït a partir de les filmacions personals que va fer el cantant des del 1948 fins al 1982 amb una càmera Bolex que li va regalar Édith Piaf. “Van trobar una caixa a casa seva amb totes aquestes cintes en què ell filmava l'entorn familiar o els viatges, per exemple quan va anar a la Xina per oferir un dels primers concerts que s'hi van fer”, explica Ríos. La pel·lícula sobre Aznavour forma un bon programa doble amb Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer, un documental sobre el cineasta rus dirigit pel seu fill a partir de gravacions de la veu del director de Solaris en què reflexiona sobre cinema, religió i espiritualitat.
També hi haurà cinema negre: el minuciós drama policíac que Arnaud Desplechin desplega a Roubaix, une lumière, amb dues estrelles del cinema francès com Léa Seydoux i Sara Forestier despullades de glamur, i el drama islandès revestit de thriller i western modern Un blanco, blanco día, sobre un expolicia reclòs en el dolor per la mort de la seva dona. En una línia més lleugera, el D'A també oferirà comèdies com Adam, en què un adolescent acabat d'arribar al Brooklyn més hipster i LGTBI es fa passar per trans per encaixar-hi i lligar amb una noia, la inauguració amb Christophe Honoré i Habitación 212, amb Chiara Mastroianni de protagonista, i la cloenda d'un director català debutant, David Moragas, que va rodar A stormy night en blanc i negre a Nova York mentre completava els estudis de cinema. Lògicament, enguany no hi haurà convidats, però Ríos avança que es faran presentacions i col·loquis virtuals amb alguns dels autors de les pel·lícules: "Encara hi estem treballant, però hi haurà formats amb participació del públic i sense, tant amb directors internacionals com nacionals".
