Un festí de dibuixos de Lawrence Weiner
El Macba inaugura la primera antològica d'obres fetes amb paper de l'artista
BarcelonaL'artista nord-americà Lawrence Weiner torna a l'escena artística barceloninapocs dies després d'instal·lar una escultura a la plaça del mercat de Santa Caterina de la mà de la fundació ArtAids. El Macba ha obert Escrit en el vent , la primera retrospectiva dels seus dibuixos. "És un artista que ha ampliat la manera de fer art i com es rep i s'utilitza. És un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX i ha provocat canvis profunds en com l'art existeix en la nostra societat", va explicar Bartomeu Marí, el director del museu i el comissari de l'exposició, juntament amb Soledad Gutiérrez.
La matèria primera de l'obra de Weiner és el llenguatge, i els dibuixos, que adopten formats molt diversos, revelen el bressol del seu pensament i la intimitat de la seva poètica, més coneguda en l'espai públic a través de grans instal·lacions com la que hi ha a l'atri del Macba, titulada Alguns objectes de desig . "L'art representa una oportunitat per replantejar-nos el nostre lloc sota el sol i la relació que tenim amb els objectes", va dir el mateix weiner citant Ann Goldstein, la directora de l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, que ha coproduït la mostra amb el Macba. La fragilitat del posicionament de l'home en el món -representada per l'estrella polar i la línia de l'horitzó-, els vaixells, les cartes de navegació, la línia, el paisatge i el pas del temps són algunes de les obsessions de l'artista, que també ha realitzat una vintena de pel·lícules i vídeos. Weiner considera que són dibuixos des de les obres sobre paper convencional fins als collages, peces fetes amb fusta, i pel·lícules amb textos animats. També s'exposa per primera vegada una selecció dels seus quaderns de notes. L'artista també s'ha fet càrrec de la imatge gràfica de l'exposició i ha creat 11 vinils que representen el primer gest de posar-se a dibuixar i "no saber on et portarà l'obra", va dir Soledad Gutiérrez.
La mostra està formada per 340 obres provinents, a més de la col·lecció de l'artista, d'una cinquantena de col·leccions privades i museus d'arreu del món com el MoMA de Nova York, la Tate Modern i la col·lecció de l'artista Sol LeWitt. Entre les obres hi ha un esbós del banc instal·lat a Barcelona i un altre de l'escultura que va instal·lar a l'avinguda Mistral a mitjans dels anys 90. Fins i tot els guions, amb fotografies incloses, de les tres pel·lícules pornogràfiques que ha realitzat.
Amb tot, l'objectiu dels comissaris i del mateix artista no és només abordar el procés de creació de les instal·lacions de grans dimensions sinó crear "una experiència sensorial", va dir la comissària Soledad Gutiérrez, perquè els visitants naveguin i es relacionin amb les peces sense condicionaments. "El que no ha de tenir mai l'artista és autoritat. L'artista ha de mostrar, però no ha de dir a la gent com ha de pensar", va afirmar l'artista. A la fi, va subratllar Gutiérrez, el conjunt és com "un gran dibuix fet de dibuixos".
L'artista en va donar una visió més lírica: "És com un bagul trobat dins un vaixell, on es poden veure les empremtes dels llocs on s'ha estat i el trajecte que s'està fent. Tracta més del viatges que de mi mateix", va dir sobre el conjunt d'obres exposades.