Ferran Rodés, nou president de la Fundació Antoni Tàpies
L’empresari i president de l’ARA agafa el relleu del filòsof Xavier Antich
BarcelonaEl govern de la Fundació Antoni Tàpies es renova: aquest dilluns el patronat ha nomenat president de la institució l’empresari i president de l’ARA Ferran Rodés en substitució del filòsof Xavier Antich, que està immers en la campanya per presidir Òmnium Cultural i que ha presentat la renúncia després d'una dècada al capdavant de la institució. El patronat ha aprovat el nomenament de Rodés per unanimitat i celebra que "una persona del seu prestigi professional i compromís amb el món de la cultura hagi acceptat de posar-se al capdavant del Patronat en aquesta nova etapa".
La Fundació agraeix a Xavier Antich "la dedicació, la rellevància i l'excel·lència de la seva contribució" i encara amb el relleu una nova etapa de "reforç de l'impuls fundacional de la institució tant en el vessant museístic com en l'expositiu, en què és una de les institucions deganes i capdavanteres de l'Estat". Entres els pròxims reptes hi ha el desplegament del centenari del naixement d'Antoni Tàpies el 2023.
Ferran Rodés, fill de l’advocat, empresari i artífex de la Fundació Macba Leopoldo Rodés, assumeix la presidència de la Fundació Antoni Tàpies quan la institució està en una situació delicada i a la vegada plena d’oportunitats: la programació depèn dels conservadors des que Carles Guerra va abandonar la direcció el gener del 2020, i ara com ara la situació econòmica no permet convocar un concurs que sigui prou atractiu per a candidats del nivell que reclama el centre. Capgirar això és un dels reptes d'aquesta nova etapa. En paral·lel a la Fundació Antoni Tàpies, és president executiu d’ISPD i expresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del govern català (CADS). Viu a Barcelona, té cinc fills i està casat amb Maria Macaya.
La Fundació Antoni Tàpies la va crear el mateix artista a mitjans dels anys vuitanta i va obrir les portes el 1990. Com que aleshores a Barcelona no hi havia un gran museu d’art contemporani, la Fundació va contribuir en omplir aquest buit sota la direcció de Manuel Borja-Villel. Més endavant van dirigir la Fundació Nuria Enguita, Laurence Rassel i Carles Guerra. Un dels desafiaments de Rodés serà definir la identitat de la fundació, si se centra sobretot en el llegat d’Antoni Tàpies o no, i l’encaix en el teixit de museus d’art contemporani del país.
