BARCELONA"Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit", escriu Ferran Planes (1914–1984) al pròleg de les seves memòries, que finalment s'anomenarien El desgavell, i on l'escriptor de Bagà evocaria la desfeta republicana del 1939 i l'exili en terres franceses al costat d'altres homes de lletres com Joaquim Amat-Piniella –autor de l'imprescindible K.L. Reich– i Pere Vives.
Tal i com recorda l'editora del llibre, Maria Bohigas, "el quadre és tragicòmic, iconoclasta, mai cínic, i contrasta fantàsticament amb la narració de la història oficial". Podríem afegir, fins i tot, que el toc aventurer del llibre treuen una mica de ferro al drama d'uns anys funestos per tots aquells qui, com Planes, van defensar la causa republicana. El desgavell recupera la versió original del llibre, que seria censurada l'any 1968 i publicada a Biblioteca Selecta l'any 1969.